Categoria: Televisió

Tallers de vídeo i televisions escolars

La posada en marxa de tallers de vídeo, televisions escolats o col·laboracions amb televisions locals -esporàdiques o periòdiques- poden ser algunes propostes per aproximar l’alumnat al mitjà tant des d’una perspectiva tècnica com expressiva i crítica.

Abans d’engegar alguna d’aquestes experiències és interessant conèixer i donar a conèixer les limitacions tècniques dels equips que utilitzarem per evitar falses expectatives entre l’alumnat. És necessari també tenir un coneixement de les possibilitats expressives del mitjà que usarem i concretar al màxim la finalitat didàctica del treball, per evitar la gadgetització, és a dir per evitar que l’experiència es converteixi només en un joc i el mitjà una joguina. Per això cal aplicar una metodologia que sistematitzi totes les fases del treball i que desenvolupi una o vàries funcions didàctiques: investigar, motivar, avaluar, etc.

Els tallers de vídeo són una forma fàcil i econòmica de treballar d’una forma pràctica la comunicació audiovisual. Per les seves característiques i prestacions -la seva simplicitat d’ús, baix cost, immediatesa, etc.- podem considerar el vídeo una eina didàctica molt “dúctil”. En la majoria dels centres de secundària aquests tipus d’activitats són presentades en forma de crèdit variable o optativa. Es poden proposar algunes activitats lúdiques o didàctiques a treballar, en petits grups, per després posar-les en comú, situant-les en el terreny de l’anàlisi i l’autocrítica tant pel que fa al contingut com a la forma.

En el taller de vídeo, no cal plantejar la producció d’un videograma acabat -tot i que això pot motivar molt més a l’alumnat- podem proposar altres treballs alternatius en forma de “vídeo brut” com una possibilitat per explicar processos lineals o seqüencials sense la necessitat de passar per la fase d’edició, la qual cosa estalvia molt de temps. Aquesta és una possibilitat d’aplicació de la comunicació audiovisual -com a suport- a les àrees curriculars per realitzar presentació de treballs de ciències experimentals o tecnologia, exercicis d’auto-observació tant en l’expressió oral (llengua) com en la corporal (educació física) o de projectes interdisciplinaris més complexos (crèdit de síntesi).

Les televisions escolars són una altre manera de treballar la comunicació audiovisual. És el següent pas del taller de vídeo, en el qual, […] es poden mostrar als companys de curs i del centre las produccions audiovisuals realitzades en grups reduïts sobre un aspecte concret didàctic o lúdic. Aquesta proposta és més complexa que els tallers de vídeo, sobretot perquè a l’hora d’engegar-la s’han de tenir presents diverses qüestions, com ara: els espais necessaris a utilitzar, els recursos tècnics, la concreció del projecte i l’elaboració del pla, sense oblidar la formació i la responsabilització del professorat. En alguns casos, molt pocs, aquestes experiències de televisions escolars han fet alguna emissió esporàdica per via hertziana, convertint-se així en petites emissores de televisió.

Francesc-Josep Deó
Fragment (2) del capítol “Ecosistema comunicatiu local i educació”
del llibre Educació i Televisió Local
Publicat per Mitjans i la Fundació Jaume Bofill
Barcelona, 2000

IllaTV, una televisió a l’institut

caretaillatv

El projecte IllaTV va néixer l’any 2011 a l’Institut Illa de Rodes, a Roses, a iniciativa del professor Xavier Serra i un equip amb moltes ganes i il·lusió. Es tracta d’un projecte de formació en comunicació audiovisual enfocat a alumnes a partir de segon cicle d’ESO i també per a docents del centre. L’activitat forma part del Pla d’Autonomia de Centre (PAC) i es finança gràcies a les aportacions de l’AMPA i del mateix institut. Aquesta generositat ens ha permès comptar amb càmeres d’alta definició, ordinadors i material divers que, sense ser de qualitat professional, ens ha servit molt.

El funcionament és senzill. L’alumnat s’apunta a IllaTV com una activitat extraescolar fora d’horari, normalment els dimarts i/o dimecres a la tarda. A les sessions, impartim formació teòrica i pràctica en diverses competències periodístiques: creació de guions, gravació i edició de materials audiovisuals… Fins ara s’han format i certificat a IllaTV més de 60 estudiants. A banda, als reportatges n’hi han intervingut molts més, de tots els cursos i nivells. L’avaluació que en realitzem és molt positiva. En efecte, l’exercici de la creativitat, el treball en equip i la pràctica de la competència comunicativa millora el rendiment acadèmic de l’alumnat.

Per tot plegat, IllaTV és un instrument que ajuda molt a la integració social i a la cohesió de la comunitat educativa. El projecte té forts lligams amb la societat rossinca. A Roses ningú s’estranya de veure nois i noies gravant amb càmeres. Els reportatges produïts fins ara, a més de reflectir l’activitat pròpia de l’institut, també es fan ressò de molts actes de ciutat: obres de teatre, festival de música al carrer, tornejos esportius…

equipillatv

Quant a la difusió cal destacar que, fins ara, s’han emès 27 programes informatius “IllaTV al dia” produïts pels nostres alumnes a EmpordàTV, de la xarxa de televisions locals. També se n’han publicat per mitjà de kioskjove, al canal 3/24. Podeu veure tots els reportatges a la nostra pàgina a Vimeo (n’hi ha més de 240).

A banda, enguany celebrarem la tercera edició d’un curs de formació per a professorat. El primer any es va treballar principalment el llenguatge audiovisual, el segon any el procés de guionatge i de gravació i aquest tercer l’edició de vídeo. Es tracta, en definitiva, que els docents integrin la creació d’audiovisuals com una eina habitual a les seves aules.

IllaTV és, en definitiva, un gran exemple de com el món audiovisual pot esdevenir una gran eina d’aprenentatge si s’aplica al món acadèmic.

Francesc Nadal
about.me/fnadal
@francescnadal

L’anàlisi i la producció audiovisual

Desenes d’experiències audiovisuals realitzades en l’educació primària i secundària han mostrat les possibilitats didàctiques del vídeo i de la televisió en el camp de l’ensenyament/aprenentatge en les aules d’aquests nivells educatius. A causa de les característiques tècniques de la televisió i del sistema vídeo i les seves prestacions, podem situar aquests mitjans en un lloc destacat en l’aplicació didàctica de la comunicació audiovisual.

Per una banda, la realització d’activitats de producció audiovisual per part dels alumnes en els centres desenvolupa un interès pel contingut curricular superior al que provoca la utilització d’altres eines i mètodes didàctics. Nombroses experiències posen en evidència la gran capacitat motivadora de l’ensenyament amb la imatge com un recurs més per treballar qualsevol matèria del currículum, així com el propi llenguatge audiovisual (ensenyar imatge amb la imatge). Per altra banda, les activitats audiovisuals també impulsen el treball en equip, ja que la realització i la producció audiovisuals són complexes. Al mateix temps, desmitifiquen el mitjà, perquè faciliten les claus per a la seva interpretació i descodificació.

L’anàlisi crítica dels missatges audiovisuals conjuntament amb la producció
audiovisual per part de l’alumnat és una forma d’aproximar, desmitificar la televisió i conèixer l’ecosistema comunicatiu que l’envolta. El coneixement de les rutines i del procés de producció, de l’edició, dels petits trucatges és una forma de potenciar la democratització de la comunicació en l’alumnat, que accedeix directament al mitjà, ja sigui en una televisió escolar o en una de local. És aquesta, una forma efectiva de trencar la verticalitat de la producció del mitjà televisiu.

Pel que fa referència a la multidisciplinarietat de la comunicació audiovisual, val a dir que un treball audiovisual elaborat en les aules tendeix, per les seves característiques, a ser interdisciplinar i de caire global. La potencialitat de globalització de la comunicació audiovisual es demostra quan aquestes activitats prenen forma de crèdit de síntesi. La utilització dels mitjans de comunicació amb finalitats didàctiques ha demostrat que potencien diferents habilitats cognitives.

A l’hora d’utilitzar els mitjans audiovisuals a l’aula cal desenvolupar una metodologia comunicativa multidireccional i fer participar activament l’alumnat en el seu aprenentatge. En aquesta línia, les teories comunicatives del “llenguatge total” d’Antoine Vallet (El lenguaje total, 1970) i de “l’emirec” -subjecte comunicatiu que és alhora emissor i receptor- de Jean Cloutier (L’ére d’emerec, 1975) ens aporten elements de reflexió en el debat de la comunicació activa a l’aula.

“… els recents desenvolupaments tecnològics no han de ser concebuts només com a mitjans nous d’emissió, instruments que permeten multiplicar els documents o els productes culturals, sinó també com a nous mitjans d’expressió. Els self-media serveixen tant per emetre com per rebre missatges.” (Jean Cloutier. L’ére d’emerec. Montréal, 1975, pàg. 225)

La participació directa de l’alumnat en la producció televisiva -sigui a través de grups d’ENG (periodisme electrònic) o de realitzacions en el plató de la televisió local- facilita el coneixement del currículum i al mateix temps l’educa audiovisualment en el mitjà i en les possibilitats d’expressió de la comunicació audiovisual. Però l’aproximació al llenguatge i a la producció audiovisual ha de comportar també un coneixement crític i desmitificador del mitjà, fugint de la fascinació tecnològica i mostrant la capacitat que té la televisió i els mitjans de comunicació en la producció de sentit.

Segons com apliquem la tecnologia audiovisual amb finalitats didàctiques podrem aconseguir una pedagogia més o menys participativa. Perquè l’aplicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació a l’aula estan sotmeses al coneixement, a la capacitat de qui les aplica i a les potencialitats del mitjà. Si hom creu que les tecnologies tenen efectes, conscients o inconscients, sobre els receptors, es pot afirmar que només la comprensió global d’aquestes tecnologies permetrà conèixer aquests efectes per evitar-los o utilitzar-los. Cal reflexionar, doncs, sobre la posició del professorat respecte als mitjans i sobre la necessitat d’una formació global (tècnica, expressiva, didàctica i crítica) en el camp de la comunicació audiovisual. (Francesc-Josep Deó (2000) “De la Galàxia Gutenberg a l’Era Marconi. Ecosistema comunicatiu, tecnologia i educació audiovisual” a Temps d’Educació, número 23. Barcelona.)

Francesc-Josep Deó
Fragment (1) del capítol “Ecosistema comunicatiu local i educació”
del llibre Educació i Televisió Local
Publicat per Mitjans i la Fundació Jaume Bofill
Barcelona, 2000

Llenguatge audiovisual

Dóna’m la teva mirada [vídeo promocional]

dvd6Dóna’m la teva mirada és un DVD didàctic, flexible i innovador que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual, amb explicacions teòriques, demostracions pràctiques i exemples d’algunes de les grans obres dels millors directors de la història del cinema i també de la televisió actual.

Aquest DVD està pensat per a docents, estudiants i qualsevol persona interessada a entendre millor el que veu al cinema i la televisió, està estructurat a partir de conceptes essencials: enquadrament, tipus de pla, moviments de càmera, punt de vista, muntatge, il·lumiació i so.

Pots demanar aquest DVD a AulaMèdia:  info@aulamedia.org

Què hi ha Darrere la Pantalla?

4dvdsMaterial didàctic d’AulaMèdia per treballar la TV a l’aula
La publicitat · Darrere la Pantalla

Cada dia rebem centenars d’impactes publicitaris. Són missatges presents a la televisió, a la ràdio, als diaris i revistes, a Internet o al carrer. Qualsevol lloc és bo per posar-hi un anunci. Estem envoltats de missatges ideats per seduir-nos i incitar-nos al consum. Però, tot s’hi val per vendre?

En aquest DVD ens hem endinsat en el món de la publicitat per conèixer quines estratègies fan servir els publicistes per aconseguir els seus objectius i saber quins efectes pot produir la publicitat en els consumidors.

Els informatius de televisió · Darrere la Pantalla

Els ciutadans i ciutadanes tenim la necessitat i el dret d’informar-nos. En funció de la manera com s’organitzi, con es desplegui, com s’expliqui la informació s’hi donarà una visió o una altra del nostre món. Per conèixer com es fan els informatius de televisió i aplicar-hi una mirada crítica hem comptat amb l’ajut de Gavà Televisió.

Un reportatge de la col·lecció “Darrere la Pantalla” que té com a prioritat educar en televisió, en aquest cas, mostrant com es construeixen les notícies.

Una visita guiada a la televisió · Darrere la Pantalla

Estem acostumats a dir “el programa de…”, substituint el nom de l’espai televisiu pel del presentador o presentadora que el condueix. Sovint oblidem que si aquesta “estrella” pot fer la seva feina és gràcies a l’equip que té darrere la pantalla.

Per conèixer la tasca d’aquest equip, aquest DVD ens mostra una visita guiada a una televisió local. Aquest reportatge, acompanyat de diversos extres (la classe pregunta i els exercicis), esdevé un material amb moltes possibilitats per treballar a l’aula.

Els dramàtics de televisió · Darrere la Pantalla

El DVD Els dramàtics de televisió recull diferents aspectes dels dramàtics a televisió: la construcció de la narració dramàtica, la inclusió de la publicitat en les sèries, efectes del missatge narratiu sobre els telespectadors, etc.

Aquest DVD, com els altres tres de la col·lecció, inclou les propostes didàctiques “la classe pregunta” i els “exercicis”, propostes que es complementen amb una guia didàctica que podreu trobar a Internet. Un material que té com a prioritat educar en televisió, en aquest cas, mostrant com es construeixen els dramàtics de televisió.

Pots demanar aquests DVDs a AulaMèdia:  info@aulamedia.org