El Festival Cinema Ciutadà Compromés no te “catifa roja”

Carla Soriano i Rodríguez directora del Festival Cinema Ciutadà Compromés. Foto: FCCC

Entre el 10 i el 19 d’octubre de 2022 es realitzarà, en diferents sales del País Valencià, la vuitena edició del Festival Cinema Ciutadà Compromés (FCCC) organitzat per l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM). Aquest és un dels festivals de referència al País Valencià, pel seu contingut social i cívic, un Festival que ha sabut implicar a diferents persones, entitats, i institucions en la seva organització.

Com recull la presentació del Festival «hem aconseguit ser un Festival amb característiques singulars: audiovisuals valencians, de mirada compromesa amb la societat, fomentant la nostra llengua i acostant els audiovisuals a qualsevol indret del nostre allargat País».

Per conèixer més d’aquest Festival parlem amb Carla Soriano i Rodríguez, la seva directora.

– Carla, el Festival de Cinema Ciutadà Compromés estrena nova directora… no?

Sí, he assumit la direcció del festival amb molt d’entusiasme.

– Quins són els principals objectius del Festival?

Sé que aquest festival va nàixer amb la intenció d’apropar al ciutadà projectes audiovisuals amb un punt pedagògic, reflexiu i una clara intenció reivindicativa. L’ideal seria que provocara mobilització, però això potser siga utopia.

La meua intenció és continuar aquesta senda incorporant a poc a poc les meues inquietuds.

– En la vostra presentació dieu que no sou un Festival “de catifa roja”… que voleu dir amb això?

Aquesta és una frase que ja pertany al festival. Sota el meu punt de vista allò que es pretén transmetre amb la frase, és que de segur no som un festival mainstream, o centrats al photocall. És un festival de cinema per a la ciutadania amb un fortíssim component de compromís amb la societat, el medi ambient, el feminisme, la memòria històrica i la comunicació, com a eines cap a una evolució justa com a societat. Totes les forces estan ficades en això.

– El Festival Cinema Ciutadà Compromés és un festival descentralitzat, no?

Sí, sí que ho és. Estem en Castelló, València i Alacant en diferents punts de les tres províncies, pobles i ciutats. És un festival que té la seua seu a València, al Centre Octubre Cultura Contemporània a València, però que té vida pròpia més enllà de la capital. Volem vertebrar el territori.

– Quines novetats a destacar trobarem en el Festival d’enguany?

He inclòs un parell de categories temàtiques. Una és “Pau i Antimilitarisme”, i l’altra és “Ètica Digital”. Amb la primera espere poder incloure audiovisuals amb temàtica clara que parlen de migracions, o conflictes. Ho hem vist ben a prop i ho tenim molt recent amb la guerra a Ucraïna. Amb el segon títol m’agradaria rebre projectes que parlin dels mitjans de comunicació, de com ens relacionem a les xarxes socials, de les fake news… Els dos són temes que com a ciutadana em preocupen prou.

– Com veus la situació de l’audiovisual al País Valencià?

La situació no és homogenea per a tots els actors de l’ecosistema. Si parlem en l’àmbit creatiu, molt bé. Si parlem de salaris dels treballadors comparant-lo amb produccions nacionals, doncs malament.  Si parlem de finançament… seria ficar-se a parlar de política. Sóc positiva, estem vivint un moment de creixement, més si cap després d’anunciar la reactivació de La Ciudad de la Luz en Alacant que esperem que siga un generador de treball digne i de qualitat, que genere obres de gran valor per al nostre patrimoni audiovisual.

València, des de fa temps se està presentant com a plató de rodatge i han passat per ací grans produccions durant l’últim any, esperem que continue així i aportant de manera positiva a totes les persones que formen l’audiovisual valencià. Des de la productora amb més capacitat, fins a l’auxiliar de producció que s’està iniciant i potser siga l’últim de la cadena de producció d’un rodatge.

Carla Soriano i Rodríguez. Foto: FCCC

– Creus que el cinema és una eina de transformació social?

Absolutament sí. El cinema, tant la ficció com el documental, són eines imprescindibles per contar històries reals provocant empatia en l’espectador i promovent un pensament crític; són les portes cap a la reflexió. En canvi la televisió cada vegada deixa menys espai per a això. La manipulació mediàtica va in crescendo, ho estem vivint també en aquest moment. Hem viscut la polèmica de programes matinals d’emissió nacional, amb debat polític inclòs, i de gran audiència manipulen la informació molt alegrement. Pel que fa als diaris, més de lo mateix. Crec que van a la deriva en aquest aspecte.

Mon pare em deia sempre que per estar ben informada havia de llegir els diaris. Vaig fer-li cas i vaig estudiar tres anys de periodisme; ahí vaig entendre que el meu lloc no estaria treballant per a un mitjà de comunicació per una qüestió ètica, i vaig canviar-me a comunicació audiovisual.

AulaMèdia

Tàndems i col·laboracions

El gener de 2022 es va crear la Càtedra RTVE a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló sobre «Cultura Audiovisual i Alfabetització Mediàtica.» Els principals objectius de la Càtedra RTVE-UJI són «investigar la cultura audiovisual i generar recursos per fomentar l’alfabetització mediàtica a través dels mitjans de comunicació públics.»

En aquest sentit la Càtedra RTVE-UJI «fomentarà el debat i la participació dels col·lectius implicats: investigadors i investigadores, docents i estudiantat –universitaris i no universitaris– així com la col·laboració de les administracions educatives i de les associacions professionals del camp de la comunicació.»

Entre les activitats previstes de la Càtedra hi ha «la producció de materials videogràfics i escrits per a potenciar l’educació, així com el disseny d’activitats de formació a través de la Càtedra RTVE, dirigides especialment al professorat no universitari

El director de la càtedra d’Alfabetització Mediàtica de la RTVE-UJI, Javier Marzal, té clar que per portar endavant aquest treball cal teixir totes les complicitats possibles perquè l’Educació Mediàtica s’incorpori al sistema educatiu i sigui accessible a tota la ciutadania.

Javier Marzal, director de la càtedra d’Alfabetització Mediàtica de la RTVE-UJI, exposant els projectes de la càtedra al plenari del Consell d’Audiovisual València. Foto: CACV.

La càtedra RTVE-UJI per l’alfabetització mediàtica ha obert una línia de col·laboració amb el Consell de l’Audiovisual Valencià. Una col·laboració per contribuir i potenciar la formació i la producció de recursos sobre l’audiovisual al País Valencià.

Així està previst que es produeixin una sèrie de vídeos divulgatius sobre alfabetització mediàtica dirigits al públic general que realitzarà la Universitat Jaume I de Castelló amb la intenció de desenvolupar un sentit crític davant els continguts dels mitjans de comunicació i dotar d’eines la ciutadania per fer front als entorns comunicatius en què vivim.

AulaMèdia

La FOLC demana que la cultura audiovisual s’incorpori a totes les escoles i instituts

Dijous. 7 de juliol, finalitzà el període d’al·legacions a l’avantprojecte de llei de l’audiovisual de Catalunya, futura legislació que ha de substituir la normativa actualment vigent, aprovada pel Parlament el 2005. Una de les entitats que n’ha presentat és la Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC, qui ha demanat que la cultura audiovisual s’incorpori com a matèria docent a totes les escoles i instituts del país, com fan des de fa molts anys altres països europeus.

La FOLC recorda que l’educació en cultura audiovisual als cicles formatius obligatoris és present en diverses legislacions vigents, com la mateixa de l’audiovisual, la llei del cinema o la llei d’educació -que la considera competència bàsica a les etapes primària i secundària- però que aquesta no està incorporada encara als currículums escolars. En aquest sentit, la FOLC proposa que la futura llei de l’audiovisual incorpori el que preveia la llei del cinema, per assolir entre altres objectius, la creació de nous públics o «la promoció del coneixement de les obres en versió original catalana». I pel que fa als materials educatius, l’entitat defensa que “els continguts audiovisuals utilitzats a les escoles i instituts, i les projeccions en sales de cinema vinculades a aquesta «competència bàsica» han de ser produccions originals en llengua catalana o obres doblades o subtitulades al català”.

També sobre la llei del cinema del 2010, la FOLC vol que la futura llei de l’audiovisual n’actualitzi tots els articles de promoció de l’audiovisual català i dels continguts audiovisuals en català, en especial el seu capítol IV, sobre «Mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya», que contempla la creació de diversos fons de foment, destinats a la producció, la distribució independent i l’exhibició.


adhd herbal remedy cialis generico herbal supplement vitamin
remedies strep throat dapoxetine españa herbal female hormones
homeopathic remedies shingles kamagra comprar atena health care
caffeine headache remedy levitra para que sirve bay health care
prescription squash glasses viagra precio radon remedies

Producció en català, prioritària

Així mateix, aquesta entitat en defensa del català demana que a la futura legislació s’estableixi que “el finançament públic per a noves produccions audiovisuals, provingui del mateix Govern o de la CCMA ha de servir, com a norma, per a continguts en català. O, si parlem de coproduccions internacionals o altres fórmules, perquè aquestes comptin d’origen amb una versió doblada o si més no subtitulada en català”. Segons la FOLC, aquesta priorització “emmarcaria amb més claredat la missió de la CCMA de promoció de la llengua catalana, assenyalada a l’article 50.3.f d’aquest avantprojecte”.

Finalment, la FOLC valora molt positivament “que el text atorgui al CAC la potestat de poder garantir que el 50% de les obres audiovisuals europees (a les plataformes digitals) siguin en català «a l’audiència de Catalunya»”. Això significaria que un mínim d’un 15% del total de l’oferta dels serveis OTT serien produccions en versió original catalana, o obres doblades o subtitulades al català. Una oferta que la FOLC vol que es garanteixi per a la resta de clients i usuaris dels Països Catalans.

El text íntegre de les al·legacions de la FOLC el podreu llegir des d’aquest enllaç.

Daniel Condeminas
(Publicat a AreaVisual.cat)

Gaudir o analitzar

Fòrum Cinema i Educació. Roda de Berà, 4 de juny de 2022. Foto: FIC-CAT

Diuen que en les pauses pel cafè i en els descansos de les jornades, els festivals i els congressos és on hi ha els millors debats, on es fan els millors contactes i on es predissenyen els millors projectes de futur. La pandèmia també va estroncar això! Ara, però, amb el retorn a la presencialitat reiniciem aquests tipus de contactes de nou. Tornem a fer «passadissos» amb menys distància personal i més empatia presencial. Uns moments que utilitzem per acabar de parlar de temes que no hem tancat en «el temps oficial» de l’encontre.

En el marc del Fòrum Cinema i Educació, organitzat del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) i la revista digital AulaMèdia va sorgir -en diverses ocasions- el debat sobre si el cinema cal gaudir-lo o analitzar-lo? Així la Cristina Almirall, la Blanca Alvarez de Drac Màgic o el Natxo Moral d’1entretants van defensar posicions encontrades (i potser complementaries?), altres vam jugar el rol de provocador per dinamitzar i potenciar el debat. És el que tocava com a moderador!

És evident que el cinema és una eina ideològica molt potent per potenciar el canvi social o per perpetuar-lo. Però si convenim que el cinema és un art, el setè diuen, estarem d’acord que l’art s’ha de gaudir. Com deia un professor meu: Quan entreu al cinema, deixeu l’anàlisi de banda i gaudiu de la pel·lícula! Sempre hi haurà temps per l’anàlisi. Crec que és el millor consell que pot donar un professor d’estructura del guió cinematogràfic al seu alumnat.

Efectivament gaudir del cinema i analitzar el text cinematogràfic, en tots els seus vessants, és impossible de fer-ho al mateix temps. Però un moment vist la pel·lícula cal trobar un moment per donar un cop d’ull a què ens ha explicat i com ens ho ha explicat. Hem de ser conscients que la imatge en moviment transmet molts estereotips i models socials que moltes vegades calquem inconscientment i inevitable. Però la pregunta seria com gaudir-ho i com analitzar-lo a l’aula, en quin moment i quina metodologia utilitzar?

El FIC-CAT inclou en la seva programació una selecció oficial de produccions de centres educatius.

És indiscutible que el professorat cal que abordi aquest debat per saber com introduir el cinema i l’audiovisual al currículum escolar, com apropar-lo a l’alumnat d’educació Primària i de Secundària. Analitzar, gaudir del cinema o produir petits textos audiovisuals a l’aula podria, o hauria de ser, complementari. De fet podríem dir que el FIC-CAT és un bon exemple d’això… on trobem un lloc per gaudir de les darreres produccions de cinema en català, on també podem visionar una selecció de les millors produccions escolars i al mateix temps trobem un espai per la reflexió i l’anàlisi sobre el cinema i l’educació com és el Fòrum.

Però en els «passadissos» no sempre trobem el moment per aclarir conceptes, o acabar de parlar i tancar tots els temes. Això és el que ens va passar a Roda de Berà, concretament aquest debat va quedar obert. Esperem tenir una nova ocasió, potser en el segon Fòrum Cinema i Educació, per abordar de nou el debat sobre «el gaudir i l’analitzar» del cinema.

Francesc-Josep Deó

Nous públics

Sortim de la sala de cinema i abans de trepitjar el carrer ja estem alabant la direcció actoral del film, el vestuari, la fotografia o el guió. Recordem que va guanyar no sé quin premi en el darrer Festival de Berlín. Els meus joves nebots potser només dirien «està ben feta la pel·lícula», ells són d’una altra generació… són joves. Nosaltres no, nosaltres disseccionem totes les pel·lícules que veiem, les analitzem a fons, la relacionem amb altres textos. Fent, moltes vegades, una anàlisi pretensiosa i avorrida. Potser tampoc cal.

Darrerament sentim a parlar molt de la necessitat de crear nous públics, de crear nous espectadors. Que el cinema català i en català necessita créixer. Però cal preguntar-nos, on comença el treball per crear aquests nous espectadors? Com crear aquest nou públic?

Necessitem un treball en moltes direccions i implicant a molt agents. Necessitem que les institucions catalanes s’ho creguin. Però també els directors i les directores de cinema, les productores, etc. Algun crític de cinema ens recorda que «si hi ha bones produccions, el reconeixement vindrà, segur!» Però al marge d’aquest complex entramat d’institucions, indústria del cinema, la creació i els pressupostos; necessitem una bona xarxa de sales, de festivals i mostres de cinema. I també, i molt important, cal buscar sinergies perquè el cinema entri a les aules.

En aquest sentit el Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT), de Roda de Berà, és un clar exemple d’aquest treball global. Des dels seus inicis el FIC-CAT inclou en la seva selecció oficial un apartat de produccions escolars realitzats per l’alumnat de Primària i de Secundària. Genial. Comencem per baix!

Però ara cal anar més enllà, cal que es creïn «noves zones», nous espais educatius pel debat i per la formació del professorat, com l’espai per la reflexió sobre l’educació audiovisual o cinematogràfica que ens proposa el Fòrum Cinema i Educació, activitat que es realitzarà en el marc del FIC-CAT. Ai las, la pedagogia de la imatge, que oblidada la tenim!

Aprofitem l’efecte multiplicador que té el professorat, per incidir a les escoles i els instituts, per ensenyar cinema, la seva història, els seus llenguatges i les seves tècniques. És necessari que el professorat ensenyi cinema, però sobretot cal ensenyar a gaudir del cinema.

No cal que el nostre alumnat de Secundària surti de les sales de cinema fent grans anàlisis històrics i estètics del film que acaben de veure. Potser només cal que diguin «m’ha agradat molt la pel·lícula, està ben feta».

Francesc-Josep Deó