L’aparició dels Projectes de Gestió Autònoma en el nou currículum de secundària pot ser una gran oportunitat per a treballar adequadament el llenguatge audiovisual i la producció audiovisual a l’aula. Jo treballo al Col·legi Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat i el curs passat vam fer un primer tast en aquest sentit amb l’alumnat de 3r d’ESO, amb un projecte que consistia en l’elaboració d’un curtmetratge d’un minut, per a presentar al Festival de Clipmetrajes que organitza cada any Mans Unides. Aquest curs, amb l’alumnat ja a 4t d’ESO, hem volgut fer un pas més amb el Projecte Documental.
Tots els projectes han de tenir un producte final i, en aquest cas, el producte que demanàvem era un documental d’un minut fet en equips de 3 persones i utilitzant el format InstantDOC, proposat per Kineina [Audiovisuals], un format de documental curt però intens que ha de comptar amb un testimoni, una dada rellevant i una metàfora. Però un projecte va més enllà del producte final… i nosaltres definim els projectes en 4 fases: INICI, IMMERSIÓ, CREACIÓ i COMPARTIR.
A la fase INICI, després de compartir els objectius que preteníem treballar durant el projecte i exposat el producte final que proposàvem, vam refrescar els conceptes relacionats amb el llenguatge audiovisual treballats el curs anterior: tipus de plans, moviments de càmera, angulació…
A la fase IMMERSIÓ es tractava primer de conèixer les característiques del format audiovisual documental i començar a fer alguna practica d’aquest format. Per fer-ho vam demanar que, en parelles, busquessin informació sobre què és un documental, quines característiques té i què el diferencia d’altres formats audiovisuals i que en preparessin una presentació. Mentre es van anar fent les presentacions, es van anar destacant les característiques fonamentals dels documentals. Un cop fet això, l’alumnat es va agrupar en equips de 3 per explicar només amb imatges i so ambient com és la nostra escola, convidant-los a triar cada equip aquells aspectes que volguessin destacar i a fer-ho explicant una història comprensible amb presentació, nus i desenllaç però sense narració ni mostrar cap figura humana. D’aquesta manera, l’alumnat podia explorar el potencial expressiu de les imatges i els sons i la utilització de diferents plans, moviments… amb voluntat expressiva.
El següent pas consistia en introduir el tema sobre el qual faríem els documentals. Amb el nom de “Sant Feliu ahir, avui, demà”, proposàvem parlar sobre els canvis passats, presents o futurs de la nostra ciutat que han tingut, tenen o tindran una incidència social. Així doncs, després d’explicar diversos exemples de canvis en les ciutats que han tingut una important incidència social, vam proposar l’alumnat que analitzés, agrupats segons el barri o la zona on viuen, els diferents espais públics o equipaments i la incidència social d’aquests, preparant-ne una presentació per a compartir amb els seus companys i companyes a classe.
A partir d’aquest treball, es van anar formant els diferents equips de treball definitius i cadascun va triar el tema que treballaria a la fase de CREACIÓ en la qual, de forma autònoma, l’alumnat va decidir l’enfocament concret del seu tema (un documental tan curt requereix un esforç de concreció important), va cercar informació, va contactar amb testimonis… tant a l’aula com sortint al carrer a buscar aquesta informació, imatges, a fer entrevistes, instàncies a l’ajuntament sol·licitant informació… Aquesta és la fase del projecte més difícil de gestionar però també la més rica, ja que els apareixen dubtes, dificultats i oportunitats que han de resoldre o aprofitar per replantejar l’enfocament del tema, si cal, o introduir nous elements. A mesura que avançaven les sessions del projecte els documentals anaven agafant forma i els diferents equips s’organitzaven per a trobar la manera d’avançar i d’aconseguir tot el material necessari per a fer el producte final.
Després de molt de treball i esforços, va arribar la fase de COMPARTIR, que es va concretar en un acte al qual vam convidar les famílies per a fer una projecció dels diferents documentals i una votació amb un formulari amb què les persones assistents van poder triar, amb el seu mòbil, els que els havien semblat els millors treballs, que van rebre el reconeixement de tothom.
Durant aquest acte també es va demanar els equips que expliquessin què els havia agradat més, què els havia suposat més dificultat i què farien diferent en cas de tornar a començar. Els resultats generals d’aquestes valoracions ens serviran com a conclusió d’aquesta exposició que estem fent sobre el projecte: tots els equips de treball van valorar diversos aspectes en parlar de què els havia costat més, però en canvi van coincidir en què l’autonomia i la llibertat que van tenir per a fer el treball va ser allò que els va agradar més i, a l’hora de valorar què farien diferent en cas de tornar a començar, tots els equips van dir que s’haurien esforçat més en organitzar-se millor el treball, la qual cosa va reforçar l’aposta que vam fer en plantejar el projecte buscant l’aprenentatge i gaudi de l’alumnat, alhora que la millora de les seves habilitats de treball autònom i en equip.
Martí Giménez
Col·legi Verge de la Salut
