AulaMèdia

Contra l’analfabetisme mediàtic! és el nom de la campanya -impulsada per La Xarxa d’Educació en Comunicació– que vol cridar l’atenció sobre la precària situació de l’Educació en Comunicació al nostre país. Amb l’al·lusió a l’analfabetisme volem fer referència a la situació d’inoperància en què els actuals currículums d’ensenyament deixen l’alumnat davant els mitjans de comunicació audiovisuals, respecte a la capacitat de comprensió, l’anàlisi crítica dels continguts i la producció amb els llenguatges audiovisuals, dels quals resta tan indefens com un alumne a qui no s’hagués ensenyat a llegir quedaria davant un llibre.

··················································································································································

Vídeos

Contra l’analfabetisme mediàtic!

Nena abandonada

··················································································································································

Nen analfabet

··················································································································································

Anorèxia

··················································································································································

 

Manifest

Contra l’analfabetisme mediàtic!

Els canvis tecnològics i comunicatius que estem vivint requereixen un nivell de consciència social i una resposta educativa que estem molt lluny de tenir. Davant d’aquesta societat en constant canvi on la comunicació vertebra i condiciona les idees sobre el món, les consciències i la percepció de la realitat; davant d’aquest món que es caracteritza per:

– Una acceleració tecnològica que no té un substrat social ni ètic, que no està plantejada com un bé comú, sinó que està dirigida exclusivament al benefici econòmic i a l’increment consumista.

– Una poderosa superestructura de les idees controlada per uns mitjans de comunicació dominants que alienen, manipulen i que imposen una forma de coneixement de la realitat poc rigorosa, superficial, falsa i que transmeten a la ciutadania contravalors i comportaments que no s’adiuen amb els valors educatius i de la vida cívica.

– El no reconeixement al dret a l’Educació en Comunicació i al dret a l’expressió comunicativa de la ciutadania. En aquest moment, als inicis del segle XXI, immersos en una societat complexa i amb múltiples problemes per resoldre, aquests drets es configuren com a autèntics eixos per a un aprofundiment de la democràcia i de la participació ciutadana.

És per tot això que exigim:

1.- Que l’Educació en Comunicació tingui un caràcter obligatori i universal en l’educació obligatòria.

2.- Establir els oportuns mecanismes per a la formació del professorat en Educació en Comunicació: establiment d’una àrea d’Educació en Comunicació en els plans d’estudi de formació del professorat; contemplar les competències d’Educació en Comunicació en el futur postgrau amb què se substituirà l’actual CAP; formació permanent en llenguatge audiovisual i anàlisi crítica per al professorat en actiu, etc.

3.- Impulsar la figura de l’educomunicador/a als centres educatius. És a dir, un professional que coordini les actuacions d’Educació en Comunicació, que programi i renovi els continguts pedagògics, que doni suport a la resta del professorat del centre en el dia a dia dels aprenentatges comunicatius, que ordeni i mantingui el material de creació i el fons documental útil per a l’aprenentatge, etc.

4.- Creació i renovació de materials didàctics per a la lectura i interpretació de tot tipus de missatges mediàtics, a més de materials-guia per a la creació-producció; en diferents suports (textos, material multimèdia, dvds, etc.).

5.- Establir programes i campanyes de formació i d’alfabetització en pantalles per a les famílies, des dels mitjans de comunicació i des de la societat civil (associacions de pares i mares, etc.), amb l’assessorament de les entitats i xarxes que treballen per l’Educació en Comunicació.

6.- Considerar els mateixos mitjans de comunicació com a agents actius per aconseguir el dret a l’Educació en Comunicació, d’acord amb el que contempla la Llei de l’Audiovisual, a partir de les següents actuacions: funcionament de consells educatius en els mitjans de comunicació; producció d’espais televisius que tinguin com a objectiu l’alfabetització en els llenguatges i en l’anàlisi comunicatius que transcendeixen la pura autopromoció dels mitjans o un tractament purament superficial de la cultura audiovisual. Estendre programes de col·laboració entre mitjans locals i centres educatius per aproximar, promoure i experimentar la utilització de les tecnologies i els llenguatges de la comunicació, etc.

7.- Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals. Cal caminar cap a nous models comunicatius que trenquin amb la unidireccionalitat emissora; que siguin eficaços en la participació, en la democratització i en la interactivitat.

Creiem, per altra banda, que també es fa necessària una reflexió sobre les tecnologies en els àmbits educatius. Des de diversos sectors observem que s’expressa una preocupació per les TIC, les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació, però des d’una òptica purament instrumental i tecnologista, i amb això es marginen aspectes com l’anàlisi dels textos comunicatius o la valoració crítica dels missatges. Ens cal una tecnologia que tingui uns substrat social i ètic, que estigui plantejada com un bé comú, que no estigui dirigida exclusivament al benefici econòmic i consumista.

Entenem, en definitiva, que l’Educació en Comunicació s’ha de convertir en un tema de reflexió pública, en un poderós instrument per combatre l’analfabetisme mediàtic, les desigualtats de coneixement i de poder.

Contra l’analfabetisme mediàtic, el dret a l’Educació en Comunicació!

La Xarxa d’Educació en Comunicació

Barcelona, 17 d’octubre de 2007

Ens compromet a complir els objectius i principis exposats a continuació amb la finalitat de defensar i desenvolupar l’alfabetització en mitjans a Europa.

Ens comprometem a crear una comissió per:

– Incrementar els coneixements i la consciència de la ciutadania envers l’alfabetització en mitjans, especialment els mitjans de comunicació, d’informació i d’expressió.

– Incloure l’alfabetització en mitjans a l’hora de desenvolupar polítiques educatives, culturals, polítiques, socials i econòmiques.

– Recolzar el dret constitucional de tot ciutadà europeu sense distinció d’edat, a tenir oportunitats -tant en l’àmbit de l’educació reglada com en la no reglada- de poder desenvolupar les destreses i els coneixements necessaris que li permetin incrementar el seu interès, comprensió i exploració vers els mitjans de comunicació.

Creiem que les persones alfabetitzades en mitjans han de ser capaces de:

– Utilitzar de forma adequada les tecnologies mediàtiques per accedir, conservar, recuperar i compartir continguts que satisfacin les necessitats i interessos individuals i col·lectius.

– Saber accedir fàcilment a la gran diversitat de mitjans que existeixen, així com als continguts que provenen de diferents fonts culturals i institucionals, i saber-ne fer una anàlisi crítica.

– Comprendre com i per què es produeixen els continguts mediàtics.

– Analitzar de forma crítica les tècniques, els llenguatges i els codis que fan servir els mitjans, així com els missatges que ens transmeten.

– Utilitzar els mitjans amb creativitat per expressar i comunicar idees, informació i opinions.

– Identificar, evitar o saber confrontar aquells continguts mediàtics i serveis que puguin ésser ofensius, nocius o no sol·licitats.

– Fer un ús efectiu dels mitjans en l’exercitació dels drets democràtics i les responsabilitats civils.

Contribuirem al desenvolupament de l’educació en comunicació de la població europea amb accions que possibilitin i ofereixin a la ciutadania altres oportunitats per:

– Ampliar els seus coneixements sobre els diferents tipus de formats i continguts mediàtics.

– Desenvolupar habilitats crítiques per a l’anàlisi i l’avaluació dels mitjans.

– Augmentar les seves habilitats creatives en l’ús dels mitjans per expressar-se, comunicar-se i participar en el debat públic.

Estem disposats a recolzar o participar en investigacions que identifiquin i desenvolupin:

– Una comprensió més àmplia del que ha de ser l’alfabetització en mitjans.

– Una pedagogia per a l’alfabetització en mitjans efectiva i sostenible.

– Mètodes d’avaluació transferibles a altres situacions i criteris d’avaluació per a l’alfabetització en mitjans.

Ens comprometem, o facilitarem que altres es comprometin, a:

– Establir lligams de col·laboració amb altres signataris de la Carta per tal de contribuir al creixement de la xarxa europea per a l’alfabetització en mitjans.

– Identificar i compartir dades i resultats de les iniciatives per a l’alfabetització en mitjans portades a terme per alguns membres amb els quals ens hem compromès o hi estem associats.

– Identificar i compartir dades i resultats de les iniciatives per a l’alfabetització en mitjans que s’hagin portat a terme o amb les quals hàgim col·laborat.

– Treballar en la creació de continguts oficials disponibles per ser utilitzats amb finalitats educatives sobre l’educació en comunicació.

www.euromedialiteracy.eu

Immersos en aquesta nova era que ens ha tocat viure, observem canvis profunds que afecten les relacions socials i econòmiques. El món ha canviat i la ciutadania intuïm que necessitem claus per situar-nos. El coneixement, la informació, la tecnologia són fonts directes de poder. Aquest és el canvi de paradigma del món. Constatem que la ciutadania tenim poc control sobre els processos que defineixen el marc de la vida actual, com la globalització o la tecnologia. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. El poder consisteix avui a imposar codis d’informació. La realitat gairebé no compta, importa l’impacte mediàtic. Es rebutja, des dels mitjans dominadors, l’enorme complexitat del nostre món i se’ns donen consignes i visions simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges i donar eines per entendre el món en tota la seva complexitat.

Cada dia que passa és més clar que, en comunicació, qui genera un nou tipus de programa de televisió o de xarxa en Internet afecta directament les nostres categories mentals i les nostres actituds socials. Considerem que envellim vivint allò que és nou. Constatem que la proliferació de tecnologies de la comunicació, la comercialització i globalització dels mercats de la comunicació o l’augment de la interactivitat estan transformant les nostres relacions amb els mitjans de comunicació.

D’altra banda, observem amb preocupació com els esquemes educatius actuals romanen en una inquietant paràlisi davant les transformacions socials i comunicatives del nostre món..

Volem donar la paraula a aquelles veus que plantegen uns nous instruments educatius; a aquelles veus que proposen camins per redissenyar l’educació, que ha de ser la inversió social més important del nostre temps, formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social. És del tot necessari oferir als nens i nenes escolaritzats el coneixement crític i les eines analítiques que els serviran per convertir-se en uns agents socials autònoms i racionals.

Amb el propòsit de sumar esforços per democratitzar l’accés a la informació, per donar eines d’anàlisi davant la informació i així evitar l’analfabetisme mediàtic i l’atonia cultural, volem fer una crida a totes les institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació o persones a títol individual, per tal de construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica.

Per a tot això, plantegem la necessitat de seguir les següents línies d’actuació:

1.- A la vista de les innombrables experiències sobre Educació en Comunicació que s’han desenvolupat en els darrers anys, les quals posseeixen un marcat caràcter integrador i interdisciplinari; considerant que aquestes experiències poden marcar un veritable projecte educatiu d’innovació que sigui capaç de potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’alumnat, que contribueixi poderosament a la necessitat social de formar els nois i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que aconsegueixi dotar aquest alumnat d’uns criteris ètics davant els mitjans de comunicació; demanem que les habilitats comunicatives siguin contemplades com un coneixement específic especial en els currículums escolars obligatoris.

Per altra banda, volem fer veure la urgent necessitat d’establir un temps-espai per l’Educació en Comunicació a l’ensenyament obligatori, que es podria concretar, en una primera fase, en un taller setmanal per l’Educació Primària, i en un crèdit variable obligatori d’un trimestre per a l’Educació Secundària Obligatòria.

herbal estrogens lunesta 3mg pharyngitis home remedies
alprazolam online pharmacy valium without prescription best pill organizer
health care science xanax online hemroid remedies

2.- Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents, sobretot en el camp de la producció dels mitjans. La tecnologia educativa no ha de servir només per a la reproducció sinó que hauria de possibilitar la producció de documents mediàtics. La producció com a eina educativa contribueix a desenvolupar la imaginació i el llenguatge, facilita la comprensió i potencia les habilitats expressives, visuals i espacials de l’alumnat.

3.- Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació; perquè s’abordi des d’aspectes bàsics com ara la formació tècnicoexpressiva; però encara més important, des de la formació didàcticocrítica, per tal de donar elements i criteris a l’alumnat perquè pugui conèixer com la comunicació mediàtica l’afecta, com l’influeix, com incideix en la seva visió de la vida, en els seus valors, en les seves actituds socials. En aquest sentit val la pena remarcar que les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) han de tenir un obligat contingut tècnic, però, també un contingut de reflexió sobre els objectius de les noves tecnologies, i un contingut d’educació ètica, analítica i crítica davant els mitjans de comunicació.

4.- Impulsar des de les administracions educatives convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació, tant de l’àmbit local com nacional, entitats i associacions que ofereixin recursos educatius en comunicació; i tots els centres educatius, com una forma de desmitificar els mitjans i promoure la producció escolar.

5.- Elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la comunicació, material didàctic per a l’Educació en Comunicació; actualitzat i que vagi més enllà de la pura descripció del funcionament dels mitjans, és a dir, que desenvolupi també l’anàlisi crítica dels continguts.

6.- Incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació, a través de la seva participació activa en projectes i programes d’alfabetització comunicativa realitzats des dels mitjans i destinats a tota la ciutadania.

7.- Treballar per una més gran utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació ja existents a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya. Es tracta d’implicar els diferents agents socials i culturals i coordinar-los per tal d’arribar a optimitzar al màxim tots els recursos. Aquesta tasca podria recaure en el teixit social d’associacions, entitats i altres col·lectius organitzats des de la societat civil que presenten un cert grau d’especialització dins d’aquest àmbit i que, com es demostra dia a dia, tenen un protagonisme creixent en la nostra societat d’aquest nou segle.

8.- Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en Comunicació, inspirats en la figura de l’educomunicador/a. Des dels àmbits de l’ensenyament i de la comunicació caldrà indagar quines tipologies de perfils professionals seran necessàries en tot el procés, i caldrà garantir espais de formació adients per a cadascuna d’aquestes persones.

9.- Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals. Cal caminar de forma decidida cap a nous models comunicatius que trenquin amb la unidireccionalitat emissora, més eficaços en la participació, en la democratització i en la interactivitat on un emergent tercer sector, ni públic ni privat, associatiu, profundament arrelat a la societat civil, tingui una singular rellevància en la societat del coneixement.

10.- Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que representin un marc per a la cooperació entre les institucions mediàtiques, educatives i familiars, on es vetlli pels drets de la infancia i la joventut, on s’estimulin programes sistemàtics d’Educació en Comunicació des dels mitjans, i on es potenciï la participació dels col·lectius ciutadans, educatius i familiars perquè puguin debatre, opinar i cooperar en els problemes de la comunicació; i on es neutralitzi la poca cura demostrada pels grans mitjans públics i privats pel que fa als programes educatius, infantils i juvenils.

Barcelona, 26 de maig de 2004