Aquesta TROBADA te un doble objectiu, per una banda vol mostrar algunes experiències de producció audiovisual que s’estan realitzant en escoles i instituts de Catalunya i, per l’altra, reflexionar -des d’una perspectiva pedagògica- com és de necessari que els infants i el jovent coneguin el llenguatge audiovisual que utilitzen les grans i les petites pantalles.
També donarem a conèixer materials que pugui ajudar a mestres de Primària i professorat de Secundària a dur aquest llenguatge a l’aula, en aquesta ocasió presentarem el DVD Dóna’m la teva mirada un material audiovisual produït per AulaMèdia. A totes les persones assistents a la TROBADA D’EDUCACIÓ I CINEMA se’ls lliurarà gratuïtament aquest DVD.
La inscripció és gratuïta però cal formalitzar-la en aquest FORMULARI.
Vida real. Fa dos mesos. Març 2021 EPP (en plena pandèmia).
Et ve un encàrrec audiovisual de part d’una productora o d’una entitat, d’un Ajuntament o d’una tele. Tens menys d’una setmana per lliurar el producte final. Moltes vegades no saben ni el producte que volen, però el volen ja. Per tant com a free-lance has d’activar totes les teves potencialitats i contactes per lliurar la feina amb dignitat i dins el termini exigit.
Flash back. Setembre 2014.
Inicio una extraescolar que pretenia ensenyar formes i continguts audiovisuals a adolescents de l’ESO. Amb una carpeta d’idees de guió sota el braç, algun material audiovisual propi, apunts de la carrera de periodisme, i exemples de curtmetratges trets d’internet començava l’aventura sota el lema: “A qui li agradaria fer curtmetratges?” Vaig estar 5 anys fent aquesta extraescolar i vaig tenir el privilegi d’aprendre un munt de coses d’aquells adolescents inquiets i unes quantes generacions més jove que jo (cada any més).
Junts també vam aprendre moltes coses sobre el llenguatge audiovisual que va canviant sobre la marxa a gran velocitat, vam escriure guions, localitzar, gravar, editar, fer curts, vam anar a concursos… però sobretot vam omplir-nos de vivències intenses tots plegats.
Flash forward. Abril 2021 MP (malgrat pandèmia).
Alguns d’aquells alumnes de l’extraescolar de curtmetratges de l’escola el Cim de Terrassa ara estan treballant pel seu futur: estudiant a l’ESCAC per fer de directors, estudiant interpretació perquè els va agradar fer d’actors i actrius, altres fan cursos per ser tècnics d’imatge i de so. I fins i tot alguna alumna està estudiant el superior de composició perquè vol fer bandes sonores de pel·lícules. Brutal! La inoculació del virus cinematogràfic va funcionar en un tant per cent important de l’alumnat.
Tornem al Març 2021.
L’Ajuntament de Terrassa em fa un encàrrec. Fer un vídeo per sensibilitzar sobre un tema molt delicat: la violència masclista. Sé que una de les exalumnes de curtmetratges està estudiant dansa contemporània i interpretació, i que la que estudia música ja està fent composicions musicals a mida per a estudiants de l’ESCAC, anuncis locals i petits vídeos. És per això que em plantejo fer aquesta feina utilitzant els seus coneixements artístics. El pressupost no és gaire alt, però per a elles és una oportunitat de fer una feina professional remunerada. Escric un guió que uneixi les diferents peces: la dansa, unes fotografies de manifestacions contra la violència masclista, un off adequat i una música que s’adequa perfectament a la producció audiovisual. I ja ho tenim. Es tanca el cercle.
Moment present. Conclusió.
Encara ens falta connexió entre l’escola i la vida laboral, ens falta molt camí per connectar els coneixements amb la professionalitat. Cal crear aquests ponts, cal buscar ja des de ben joves aquests talents i després donar-los la mà perquè trobin una sortida.
Marta Begué
Periodista, professora, guionista i locutora.
Per celebrar els 20 anys de la revista digital AulaMèdia, estem organitzant algunes activitats obertes a totes les persones interessades en l’Educació Mediàtica.
ESTRENA DEL REPORTATGE DATUM
– Dimarts 20 d’abril a les 18 hores al Casal Transformadors. (Carrer Ausiàs March, 60. BARCELONA). ENTRADA GRATUÏTA. INSCRIPCIONS AQUÍ.
[Amb la col·laboració del Casal Transformadors]
TROBADA D’EDUCACIÓ i CINEMA
– Dissabte 8 de maig (de 9.30 a 14 h) a l’Espai Plana de l’Om (Plaça Plana de l’Om, 5. MANRESA). INSCRIPCIÓ GRATUITA AQUÍ [Amb la col·laboració del Festival CLAM de Cinema Social]
Durant el curs 2020/21 diverses matèries d’ESO de l’institut Teresa Pàmies de Barcelona són quadrimestrals per tal de reduir els membres de l’equip docent de cada curs. En el cas de Llengua Catalana del primer curs, els alumnes han tingut sis hores setmanals durant el primer quadrimestre i sis de Castellà durant el segon.
La realització d’una sèrie ha format part, doncs, d’una de les activitats del
quadrimestre de Català. Per tal de motivar l’alumnat vam proposar-los encabir cert temari en una activitat creativa i de forma espontània va sorgir la idea d’escriure i enregistrar una sèrie.
D’antuvi la idea semblava inabastable però una proposta de treball a cura del delegat del grup i una aproximació a les tasques/càrrecs dels alumnes d’acord amb les destreses prèvies van revelar la idoneïtat de la tria. El fracàs de l’empresa no importava gaire perquè la motivació del grup era extraordinària i, de retruc, l’ambient de treball se’n beneficiava. Un nombre reduït d’alumnes va erigir-se com a grup impulsor liderant diverses tasques com ara la creació d’una web i un perfil de twitter i assumint l’edició i muntatge audiovisuals. Malgrat això, necessitàvem molta formació: com es redacta un guió?, com es construeix un personatge? i, sobretot, com
funciona una càmera i com podem casar el rodatge d’un capítol d’una sèrie amb l’horari escolar?
Mercès a la formació rebuda al programa del Consorci d’Educació de Barcelona En residència sabíem que calia buscar un professional que ens pogués acompanyar durant el procés creatiu. Vam fer una crida a les xarxes i ens va respondre amb molt d’entusiasme en Lluís Margarit, un cineasta jove l’obra del qual desconeixíem. Va impartir dues sessions amb algun exercici pràctic que, vist en perspectiva, expliquen l’evolució del projecte. Quins “trucs” poden fer més atractiu un guió? Què podem fer amb un pressupost de 0€? Què necessitem per a gravar? Els alumnes van rebaixar les expectatives i van revisitar les produccions audiovisuals conegudes amb una mirada enriquida.
Vam iniciar el projecte el mes de novembre del 2020 compartint referents i elaborant una escaleta mare amb el grup sencer. La mentoria del Lluís va ser decisiva en l’elecció del tema de la sèrie ja que molts alumnes somiaven a fer volar l’institut, enregistrar zombies i aparicions fantàstiques, etc. Però el Lluís va menar-los cap a la recerca de la riquesa narrativa de les tribulacions quotidianes. Feu la vostra sèrie, és a dir, expliqueu-vos! A finals de novembre ja teníem tema -els primers des d’institut d’uns alumnes de 1r d’ESO-, l’escaleta mare i els cinc grups de treball: actors, guionistes, tècnics (càmera, so i llum), vestuari, web i direcció. Abans d’arribar a les vacances de Nadal vam elaborar una sort de presentació/videoclip per simular un rodatge, practicar amb la càmera de l’escola i motivar el grup.
Durant les festes de Nadal els guionistes van escriure i corregir el guió del primer capítol a partir del qual els càmeres van elaborar l’story board. Al mes de gener vam fixar i assajar el text, vam polir els aspectes tècnics (domini de la càmera i el micro) i vam preparar el rodatge. Cada grup treballava de forma autònoma i rebia suport docent. L’última setmana de gener vam rodar les escenes del primer capítol i el muntador/editor va treballar intensament per tal d’estrenar el 19 de febrer.
Amb l’estrena, els alumnes van veure el resultat del seu esforç i tot i que ja no teníem classe de Català van redactar el guió del segon i el tercer capítol. L’avaluació del projecte ha sigut positiva perquè ens ha permès treballar l’expressió oral i escrita així com aprofundir en el llenguatge audiovisual. Sota el meu parer, el més rellevant ha sigut veure l’interès per assolir un objectiu compartit i el mètode utilitzat: el treball cooperatiu. També hem compartit molts continguts audiovisuals en català que els alumnes desconeixien.
Evidentment hem tingut dificultats i errors que ens serviran per a properes ocasions. En primer lloc, hauríem hagut d’incorporar les famílies en el projecte. També hauríem hagut de treballar amb altres matèries de l’àmbit artístic per fomentar-ne la transversalitat. Ens ha faltat alguna sessió sobre fotografia, llum i so a cura d’un professional i ens han faltat indicadors objectius per a l’avaluació individual del procés.
L’estrena del primer capítol va coincidir amb el final de la matèria i tot i que el grup desitja continuar amb el projecte és inviable fer-ho fora de l’horari escolar. Qui sap, però, si aconseguirem gravar els dos capítols que ens falten. Sigui com sigui, els alumnes han demostrat que podem aprendre llengua mitjançant la creació artística.
31 d’octubre de 2020, els Mossos d’Esquadra desallotgen la Casa Buenos Aires a Barcelona i TV3 i BTV cobreixen mediàticament la notícia. Les dues cadenes de televisió generen una peça audiovisual per relatar els fets, tanmateix el missatge que en rebem és ben diferent. Les eines que tenim en el llenguatge audiovisual per relatar una història son múltiples: què gravem, com ho gravem, com ordenem aquestes imatges, quin grafisme les acompanya i quin so hi posem.
Podem analitzar la imatge des de diferents punts de vista, per exemple, tenint en compte el valor de pla. Per valor de pla entenem la relació entre el subjecte i la càmera. Podem enquadrar-lo de cap a peus, de cintura en amunt, només la cara o fixar-nos en un detall. Tot i que el subjecte que gravem serà el mateix, l’efecte que produirà la seva imatge no. Si gravem manifestants enquadrant-los de cap a peus (pla general, en llenguatge audiovisual) obtindrem una visió general de la situació: ens ajudarà a situar-nos. Però si només els gravem en aquest pla, despersonalitzem els subjectes i no generem empatia. En canvi, el primer pla (aquell que grava només la cara) s’utilitza en llenguatge audiovisual per transmetre emocions: estem a prop del personatge i podem veure com se sent. Per altra banda trobem el pla detall, el pla que ens serveix per focalitzar la nostra atenció -com indica el seu nom- en detalls.
Imaginem-nos que tenim un bon recull d’imatges gravades de la manifestació: plans generals dels manifestants, pancartes amb les reivindicacions, detalls de les destrosses, primers plans dels manifestants, plans generals de la policia. Com ordenem aquest relat? Quines imatges incorporem i quines decidim que no ens fan falta? Aquestes decisions construiran el relat de la nostra història.
Foto: Abril Martí. “Projecte Estem Rodant al barri Baró de Viver, Barcelona.”
TV3 decideix començar per quatre plans detalls de destrosses i seguir amb un pla de la pancarta, un pla general dels manifestants, un pla general de la policia, un pla mig de la policia, un pla general de la policia, un pla mig d’un manifestant realitzant una destrossa i finalment un pla general dels manifestants. Analitzem quin és el missatge que se’n desprèn: prèviament a saber quin és el motiu de la manifestació el que sabem és que ha provocat destrosses. Els manifestants els veiem sempre en pla general, i quan la càmera s’acosta a ells és per gravar-los realitzant un acte vandàlic. Hi ha més presència de plans de policia que de manifestants.
BTV inicia la peça amb un pla detall de destrosses, un pla general de destrosses i manifestants, un pla general de manifestants, pla mig de manifestants amb pancartes, pla general dels furgons de policia, pla de les reivindicacions, pla dels manifestants on podem veure les cares i tanca amb dos plans detalls de les reivindicacions. Aquest relat es centra en els manifestants, a qui podem veure més pròxims i per tant generar empatia. També prenen importància les reivindicacions, ja que han inclòs fins a quatre plans on podem llegir les diferents consignes.
Foto: Abril Martí. “Projecte Estem Rodant al barri Baró de Viver, Barcelona.”
L’audiovisual no és neutre: enquadrar i ordenar les imatges és decidir el missatge. Conèixer el llenguatge audiovisual ens permet analitzar-lo i poder entendre quines eines s’utilitzen per construir els missatges. Tenir-ne coneixements és incorporar habilitats i recursos per entendre el món hipercomunicat que ens envolta i poder construir un discurs crític i reflexiu. És per tots aquests motius que és cada vegada més important, a causa de les hores creixents de consum audiovisual, que aquests aprenentatges estiguin presents en el currículum acadèmic.
