L’Institut de Terrassa ja fa temps que desenvolupa una activitat cinematogràfica educativa que es materialitza en diverses unitats didàctiques, o com a recursos transversals, dins de diferents matèries. També a l’extraescolar de cinema, la qual tots els dijous, i des de fa set anys, reuneix entre deu i vint adolescents que elaboren curtmetratges, havent aconseguit premis importants, com el Fic-Cat de l’any 2022, el Festival Internacional de Cine Santiago Arizon 2022, o les seleccions oficials a Austin, Galway i Orlando, entre d’altres. Aquest curs, però, i amb motiu de la implantació del nou currículum, comença a segon d’ESO una nova matèria multidisciplinària, que du per nom “Anem a fer un curtmetratge”; un projecte trimestral en el qual l’alumnat s’organitza en equips per assolir l’objectiu d’elaborar, en totes les seves fases, la producció d’un curt en el qual la música hi té un pes important.
Així, un equip s’està centrant en la construcció d’una màquina mòbil, feta amb bigues de fusta i amb rodes de metall, que ha de ser capaç de transportar amb la màxima suavitat possible un trípode amb una càmera, fent la funció que al cinema realitza el “tràveling”. Un altre equip es concentra en l’estudi del software més adequat per a la posterior edició. I un tercer equip treballa el guió tècnic, i intenta deixar-lo a punt per al rodatge. Tot això, sense oblidar el treball d’interpretació dels actors i actrius i tota la resta d’oficis del cinema: el gaffer per l’electricitat, l’script, els auxiliars de so… que es repartiran entre els vint-i-quatre alumnes que formen l’equip de producció del curt.
A banda de tot això s’interpretarà una melodia no diegètica, i una altra de diegètica (una d’elles de composició pròpia per part de l’alumnat) que s’integraran en la història de ficció del curtmetratge.
L’argument del curt d’aquest primer trimestre ens endinsa en l’univers interior d’un alumne amb conflictes, i ens mou a pensar com darrere de cada comportament hi ha una història que passa sovint desapercebuda.
El projecte, a banda de tractar un problema social dins l’argument del curt, esperona el treball coordinat de petits equips dins d’un grup més gran, on les feines específiques i diferents, treballen separades, però alhora coordinades, per assolir un objectiu comú a tots, amb un resultat que esdevingui tangible i creatiu.
De moment, el ritme i els resultats provisionals són encoratjadors. El fet de treballar en petits equips facilita l’especialització en les tasques més difícils. La matèria és trimestral, i la feina es divideix en tres fases; una fase inicial d’aprenentatge i especialització en la qual cada equip arriba a ser força expert en la seva tasca; una segona fase de rodatge, a on cada persona té un rol concret i del qual n’arriba a ser també especialista; i una tercera fase de post-rodatge a on l’edició, la correcció d’errors i la satisfacció final amb el producte acabat, hi tenen un pes força important.
El sentit del projecte, a banda de posar en pràctica competències i sabers de diferents matèries, rau en el fet d’esperonar a la coordinació dels equips, i d’arribar a ser conscients de com la feina d’uns pocs és essencial per l’èxit de tot el grup, de comprendre que al cinema ningú no ho fa tot, i que només es pot fer tot si la petita feina correcta de cadascú hi és present, de treballar la cohesió de grup, les bones relacions, l’esforç, l’empatia.
El desenvolupament de les fases implica també freqüents posades en comú i presentacions de la feina que es va fent gradualment, motivant l’expressió oral, l’ús dels mitjans tecnològics digitals de comunicació, l’ofici de la interpretació en el paper concret dels actors, i en general l’habit de prendre’s seriosament el sentit de qualitat artística i tècnica alhora del projecte que es persegueix.
Confiem que el projecte tingui èxit, i que aquest èxit es concreti en l’assoliment de noves capacitats per part de l’alumnat.
En la inauguració de les passada edició d’Acció Dones Visuals – Dies d’indústria, l’espai de debat i reflexió que vam iniciar Dones Visuals fa tres anys, presentàvem la primera fase d’un estudi que vol posar de relleu la discriminació racista i LGTBIfòbia que existeix dins de l’audiovisual català.
El lema de l’Acció Dones Visuals d’aquest any ha estat Les futuristes, amb el convenciment que allò que desitgem pel futur, creiem que ha de ser el que desitgem per ara. Totes podem ser les futuristes si fem l’acte de responsabilitat que significa pensar en aquest avui transformador.
Per tant, creiem que és necessari i urgent que el paradigma des del qual s’ha construït l’imaginari audiovisual canviï, i perquè aquest canvi es produeixi, hem de saber com som i on som, hem d’aprendre d’experiències exitoses i inspiradores d’arreu del món per poder impulsar les mesures correctores oportunes. Hem de deconstruir els nostres prejudicis conscients i inconscients, hem de formar-nos i hem de generar un veritable espai d’igualtat d’oportunitats.
En definitiva ens hem de responsabilitzar professionals, empreses i institucions com a constructores d’aquestes finestres per on mirem el món i en paraules de l’activista Pol Galofre, que “no siguin retalls esbiaixats de la diversitat del món”.
Foto: Dones Visuals
D’aquesta idea parteix el Pla estratègic per a un audiovisual igualitari i inclusiu, de la necessitat de dissenyar noves mesures correctores i entorns de formació per vehicular un audiovisual equitatiu, ric i divers.
El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual.
Volem agrair a les persones que estan treballant en aquest pla el seu esforç i també implicació personal, a la Salima Jirari, la Fatima Kamaso i la Sofia Esteve.
Podem ja compartir la primera fase de resultats de l’estudi qualitatiu: Testimonis colpidors recollits a partir de 52 entrevistes a dones i identitats dissidents que ens han explicat la seva vivència com a professionals de l’audiovisual. La seva generositat ha fet possible que puguem saber millor com som. Hem procurat que tinguessin un espai segur i anònim des d’on fer-ho, i no els podrem agrair mai prou que hagin compartit les seves experiències, sovint doloroses, amb nosaltres.
Foto: Dones Visuals
Discriminacions racistes, LGTBIfòbia, capacitisme i exclusió laboral
“Tu mai faràs de catalana” o “ets massa lesbiana i al client no li agradaràs” són algunes de les frases que s’han de sentir algunes dones i identitats dissidents quan busquen feina en el sector audiovisual català. Les 52 entrevistes que hem portat a terme a persones de diferents àmbits professionals, amb diferents trajectòries, anys d’experiència, etc., revelen les diverses formes de discriminació que pateixen aquestes persones. Si parlem del col·lectiu LGTBIQA+, moltes de les persones entrevistades expliquen haver patit actituds LGTBIQA+fòbiques en l’entorn laboral, des d’agressions físiques i verbals, fins a un constant qüestionament del talent i la professionalitat. De la mateixa manera, en alguns casos també es trasllada a entorns educatius de l’àmbit audiovisual.
També s’evidencien discriminacions patides per dones i identitats dissidents racialitzades, en el que les persones entrevistades expliquen haver patit actituds racistes en l’entorn laboral, que van des de la negació de la seva identitat catalana o el qüestionament del seu talent, fins a la insinuació que gaudeixen d’un “privilegi” racial. Pel que fa a la creació, hi ha un sentiment d’encasellament en el tipus de contingut que poden crear, i discriminacions en els processos de càsting, com expressa una de les testimonis, “si una actriu normal dedica 1 h al dia a trobar càstings, jo hi dedico 3 h perquè tinc moltes menys oportunitats.”
En el cas de les discriminacions patides per dones i identitats dissidents amb diversitat funcional i/o intel·lectual, es manifesten especialment a partir de l’exclusió laboral, la instrumentalització en l’obtenció d’ajuts públics, i l’exclusió en els estudis de cinema i audiovisuals. “Les persones sordes no podem estudiar audiovisual”, expressa una de les entrevistades que subratlla la impossibilitat de convalidar assignatures on hi ha el requisit de l’audició, per exemple.
L’anàlisi de les entrevistes també posa de relleu altres temes com el context socioeconòmic, on es plantegen les dificultats per accedir al sector. Arran de les declaracions, també es percep la indústria com a font de violències, en què moltes de les persones entrevistades ens parlen de l‘hostilitat de l’entorn laboral, situacions d’abús i d’assetjament sexual, així com d’una resistència en apostar pel talent femení. Una de les testimonis confessa que “m’he acabat especialitzant en postproducció i muntatge per què em trobava en espais violents i que tenien a veure amb homes blancs, cis… Això ha influenciat en què vulgui treballar sola, per fugir de les dinàmiques de poder exercides per homes cis heterosexuals.”
Logo Dones Visuals
Un pla en diverses fases
El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual. Les dues primeres fases d’aquest pla que formen part de l’estudi i anàlisi es presentaran públicament la tardor del 2023.
En el marc del Festival Internacional del Cinema en Català (FIC-CAT) s’ha celebrat el II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ coorganitzat per AulaMèdia. Educació Mediàtica i el mateix Festival. L’encontre s’ha plantejat com una jornada formativa adreçada a professionals de l’educació i també a totes aquelles persones interessades en la reflexió i la millora de l’Educació Audiovisual i Mediàtica a les aules. El II FÒRUM ha estat coordinat per Pilar Franquet Perelló, responsable de l’Àrea Educativa del FIC-CAT, i Francesc-Josep Deó, director d’AulaMèdia.
El casal municipal “Les Monges” a Roda de Berà va ser l’escenari del II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ; un espai acollidor on els assistents van poder compartir reflexions, aprendre més sobre educació mediàtica, rebre inspiració per millorar la seva pràctica docent i retrobar-se amb els professionals que segueixen els actes d’AulaMèdia en un ambient relaxat i acollidor.
A primera hora La Pilar Franquet, junt amb la Cris Gambín Botanch i en Toni Pinel González, codirectors del FIC-CAT van inaugurar el II FÒRUM conjuntament amb Francesc-Josep Deó, director d’AulaMèdia.
Francesc-Josep Deó, Albert Carbó, Cilia Willem i Josep Maria Vallès (Foto: Jaume Martín Jordana)
Taula rodona: “Educar per a veure cinema”
El primer bloc es va iniciar de la mà de Josep Maria Vallès Badia, cinèfil, projectista i responsable del Museu del Cinema de Vilallonga del Camp. La seva intervenció, amarada per una genuïna afició a la història del cinema des de fa molts anys, ens va fer conscients de la necessitat de donar a conèixer, als joves i als infants sobretot, els inicis i la història del cinema analògic. En aquests orígens és on sorgeix la màgia del setè art.
Cilia Margareta Michael Willem, coordinadora del Grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, va parlar dels canvis actitudinals de l’alumnat després de la pandèmia. Aquests canvis tenen a veure amb les dificultats dels joves i les joves per a sostenir la presencialitat a les aules. De nou, les generacions anomenades “nadius digitals” presenten unes competències tècniques avançades, malgrat que cal treballar perquè hi posin la “mirada crítica” i la intenció en aquelles produccions que duen a terme. A més, cal insistir en el fet que l’audiovisual, el cinema en concret, és una eina d’intervenció social a més d’una exhibició del domini tècnic de la imatge en moviment.
Albert Carbó Pérez, actor, guionista, director i productor català, va tancar el primer bloc i va insistir també en aquesta funció del cinema, la d’esdevenir una eina útil per a educar el punt de vista crític de les noves generacions. Va mostrar preocupació per la superficialitat d’algunes produccions dels joves i les joves estudiants, i va afegir que aquests no han estat educats per a anar al cinema, fet que cal reparar.
Després del generós esmorzar ofert als assistents per l’organització del FIC-CAT va tenir lloc el segon bloc del II FÒRUM: les exposicions d’experiències pedagògiques destacables en educació i cinema.
“Maleta del Precinema” (Foto: Elisenda Homs)
Presentació del material: “Maleta del precinema”
La Idoia Triana Figueras i l’Aleix Ferrer Pujol, referents del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès, ens van mostrar una maleta de materials per a treballar el període que va precedir l’arribada del cinema analògic. Objectes com el taumatrop del 1825; el fenakinoscopi que creava la il·lusió del moviment amb només 12 imatges; el zoòtrop; el famós foliscopi que crea moviment amb la successió d’imatges d’un petit llibret a molta velocitat; el praxiloscopi que crea una imatge circular en un tambor amb una mecànica semblant a la del zoòtrop; l’entranyable cine Nic dels germans Nicolau i un parell de DVD’s per a saber com aprofitar millor el recurs pedagògic a les aules.
Taula d’experiències i projeccions de primària i secundària
José Juan Guijarro Braña, responsable de l’Aula de Cinema de l’Institut Son Pacs de Palma de Mallorca, amb una dilatada trajectòria professional dedicada a treballar el cinema amb els estudiants, ens va engrescar a fer camí en educació i cinema als nostres instituts i escoles. Els curtmetratges dels seus alumnes han estat guardonats amb premis significatius de cinema escolar, i ell mateix ha estat reconegut per la seva trajectòria professional pel Ministeri d’educació i l’Associació de Cinema Balear, entre d’altres. El seu missatge, compartit amb tots els participants del fòrum, va ser que gaudíssim del procés, més que pensar en un producte final; que ens deixéssim seduir pels processos de producció i que busquéssim la màxima difusió dels audiovisuals dels nostres alumnes per a reforçar la motivació.
Josep Cànovas de l’Escola La Pau exposant (Foto: AulaMèdia)
Josep Cànovas Rodríguez, tutor de comunitat de grans i referent del projecte Film Fest de l’Escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia, va presentar el captivador projecte Film Fest. Aquest festival de cinema escolar ha resultat una fórmula de renovació pedagògica d’un centre d’Educació Primària d’alta complexitat que necessitava una nova perspectiva en el seu projecte educatiu. Un Equip Directiu amb empenta i sense por a posar-hi hores ha aconseguit visibilitzar l’escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia i implicar a tota la comunitat educativa i les institucions del municipi en aquesta aventura des de fa dos anys, i que tot just comença…
Loreto Pérez García i Anna Grabalosa Gándara, directora i responsable del projecte CurtVALORtratge de l’Escola Mansuet de Collbató van tancar aquest segon bloc. El seu testimoni confirma el fet que l’educació mediàtica pot iniciar-se en qualsevol etapa educativa, fins i tot l’Educació Infantil. L’Escola Mansuet de Collbató ha sabut engrescar a tot un equip de mestres perquè treballin l’educació mediàtica i que els docents demanin formació en aquest camp per a millorar la seva pràctica educativa. Els seus curtValortratges, amb una marcada temàtica en valors, han esdevingut una eina per a treballar i reflexionar sobre temes tan importants i actuals com el bulling o la identitat de gènere. A més, aquests treballs dels alumnes són un clar exemple de la metodologia de l’aprenentatge-servei, que a més de ser força motivadora, afavoreix la creació de materials didàctics dels alumnes pels alumnes.
Després d’un àpat relaxat i que convidava a seguir el debat sobre educació i cinema, van tenir lloc els tallers pràctics del tercer bloc.
Negatiu de 35 mm (Foto: AulaMèdia)
Tallers
Els tallers pràctics van oferir unes directrius i algunes idees per a treballar el cinema a l’aula de manera més concreta l’Educació Audiovisual.
Josep Maria Vallès Badia, responsable del Museu del Cinema de Vilallonga del Camp, ens va ensenyar a fer un zoòtrop. Aquesta activitat és ideal per a treballar de manera lúdica els inicis de l’intent de l’ésser humà de representar la imatge en moviment. A més de posar els alumnes en antecedents històrics del cinema analògic, permet treballar altres aspectes transversals com els efectes de la velocitat de la imatge en la percepció del moviment, mesures per a realitzar el petit fragment, adaptació de la velocitat correcta de l’aparell per a aconseguir l’efecte, etc.
Estefania Lara López, directora de l’Escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia i Gemma Carbó Cabeza, tutora de comunitat de grans i referent del projecte Film Fest de l’Escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia van ser les conductores del taller “Programem cinema a l’aula”. Van fer simulacions d’activitats per a donar a conèixer als alumnes les diferents funcions dels elements i agents que intervenen en una producció cinematogràfica. També van compartir material valuós fruit de la seva feina en el treball amb els alumnes a l’hora d’acompanyar el seu procés d’aprenentatge de la producció de curtmetratges escolars.
El taller “Producció audiovisual amb mòbils i tauletes” va ser conduït per Martí Giménez Garrido, professor de secundària a Sant Feliu de Llobregat amb l’ajut de Francesc-Josep Deó Raventós. Aquest taller proposava treballar la producció audiovisual amb elements que l’alumnat poden tenir a l’abast, i que poden fer servir d’una manera àgil i competent, els seus propis telèfons mòbils i les tauletes.
Logo del FIC-CAT (Foto: AulaMèdia)
Cloenda i valoracions
Pilar Franquet Perelló, Responsable de l’Àrea Educativa del FIC-CAT va concloure les jornades amb un resum d’aquelles idees més importants que es van anar desprenent al llarg de les intervencions del II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ.
Un any més, des d’AulaMèdia, valorem molt positivament la participació i el desenvolupament del II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ, així com agraïm molt la fidelitat dels protectors i protectores que segueixen la nostra tasca i reforcen la nostra trajectòria.
El curs EDUCACIÓ MEDIÀTICA PER EDUCAR LA MIRADA, organitzat per AulaMèdia. Educació en Comunicació, vol ser un espai de reflexió i debat sobre l’Educació Mediàtica i a més a més una guia per implementar-la a les aules de Primària i de Secundària.
L’objectiu del curs és donar a conèixer metodologies, recursos i experiències d’Educació Audiovisual i Mediàtica i al mateix temps donar elements per a la producció audiovisual, l’anàlisi crítica i la reflexió dels continguts mediàtics, per generar, així, una mirada crítica a les pantalles.
El Cicle Gaudí, el projecte de territori de l’Acadèmia del Cinema Català, ofereix un programa que vincula el cinema català, les sales de cinema locals i els instituts catalans.
Davant de l’èxit del projecte del Cicle Gaudí, el circuit de més de 110 sales que porta cada mes una pel·lícula catalana al territori, l’Acadèmia del Cinema Català es planteja fer un pas més amb l’objectiu d’aprofitar aquesta xarxa per apropar i donar a conèixer el cinema català i els/les professionals que el fan possible als joves catalans d’entre 14 i 18 anys. Portant el Cicle Gaudí als instituts del territori, promovem el consum habitual del nostre cinema entre els joves a més d’incentivar la cultura i la creació i situar les 114 sales que ara formen part de la xarxa a Catalunya com a espais de referència per a l’oci cultural d’aquests/es joves.
Però el cinema català no és només l’objectiu sinó que també funciona com a mitjà en el moment en que el concebem no només com a forma de producció artística sinó també com a context d’aprenentatge transversal, en el qual no prima l’adquisició d’uns continguts concrets, sinó que es posa al centre del fet pedagògic la capacitat de reflexió i el diàleg, posicionant els joves al centre del fet educatiu i convertint-los en un agent actiu. El projecte està dissenyat per adaptar-se al currículum de l’ESO i Batxillerat treballant competències de diferents àmbits i dimensions que permetran que cada centre o equip docent tingui la flexibilitat d’acomodar-lo a les matèries que els semblin més adients. Està plantejat per desenvolupar-se de manera autònoma, acompanyat d’una guia docent amb diferents pautes per portar a terme les dinàmiques que es proposen.
Actualment, el catàleg de pel·lícules consta de tres produccions catalanes que s’adeqüen a l’edat i interessos dels joves, i a partir de les quals s’estructura la proposta pedagògica:
Estiu 1993 (2017) de Carla Simón.
Mediterráneo (2021) de Marcel Barrena.
La vida sense la Sara Amat (2019) de Laura Jou.
Per a cadascun dels 3 films s’estableixen activitats organitzades en tres blocs que es desenvolupen en dos contextos diferents: l’aula i la sala de visionat.
El primer bloc té lloc a l’aula i es planteja com a un moment de contextualització, en què es presenta el projecte, la pel·lícula que es visualitzarà i també un seguit de videocàpsules en què tres professionals vinculats a diferents àmbits del procés de creació i producció de la pel·lícula parlaran directament als joves de la seva experiència i el seu rol. Creiem que la informació contextual prèvia aporta beneficis a l’hora de mirar una pel·lícula, democratitza la informació i situa a tots els estudiants a un mateix pla.
El segon bloc té lloc a la sala de visionat. Sortir de l’aula per veure una pel·lícula col·loca als alumnes en una situació i un espai nous i genera una resposta diferent de la que es podria donar a l’aula. Alhora, es vinculen dues realitats i mirades, que s’enriqueixen i aporten mútuament, la dels responsables de sales i el seu rol en la cultura local, i la dels joves del mateix territori.
El tercer bloc torna a desenvolupar-se l’aula per tal de recollir tot allò que s’ha sentit, pensat o ha inquietat. Allà s’iniciarà un diàleg col·lectiu guiat, que permetrà arribar a conclusions comunes a partir dels materials que s’hauran facilitat.
