El projecte educatiu del Cicle Gaudí

El Cicle Gaudí, el projecte de territori de l’Acadèmia del Cinema Català, ofereix un programa que vincula el cinema català, les sales de cinema locals i els instituts catalans.

Davant de l’èxit del projecte del Cicle Gaudí, el circuit de més de 110 sales que porta cada mes una pel·lícula catalana al territori, l’Acadèmia del Cinema Català es planteja fer un pas més amb l’objectiu d’aprofitar aquesta xarxa per apropar i donar a conèixer el cinema català i els/les professionals que el fan possible als joves catalans d’entre 14 i 18 anys. Portant el Cicle Gaudí als instituts del territori, promovem el consum habitual del nostre cinema entre els joves a més d’incentivar la cultura i la creació i situar les 114 sales que ara formen part de la xarxa a Catalunya com a espais de referència per a l’oci cultural d’aquests/es joves.

Però el cinema català no és només l’objectiu sinó que també funciona com a mitjà en el moment en que el concebem no només com a forma de producció artística sinó també com a context d’aprenentatge transversal, en el qual no prima l’adquisició d’uns continguts concrets, sinó que es posa al centre del fet pedagògic la capacitat de reflexió i el diàleg, posicionant els joves al centre del fet educatiu i convertint-los en un agent actiu. El projecte està dissenyat per adaptar-se al currículum de l’ESO i Batxillerat treballant competències de diferents àmbits i dimensions que permetran que cada centre o equip docent tingui la flexibilitat d’acomodar-lo a les matèries que els semblin més adients. Està plantejat per desenvolupar-se de manera autònoma, acompanyat d’una guia docent amb diferents pautes per portar a terme les dinàmiques que es proposen.

Actualment, el catàleg de pel·lícules consta de tres produccions catalanes que s’adeqüen a l’edat i interessos dels joves, i a partir de les quals s’estructura la proposta pedagògica:

      • Estiu 1993 (2017) de Carla Simón.
      • Mediterráneo (2021) de Marcel Barrena.
      • La vida sense la Sara Amat (2019) de Laura Jou.

Per a cadascun dels 3 films s’estableixen activitats organitzades en tres blocs que es desenvolupen en dos contextos diferents: l’aula i la sala de visionat.

El primer bloc té lloc a l’aula i es planteja com a un moment de contextualització, en què es presenta el projecte, la pel·lícula que es visualitzarà i també un seguit de videocàpsules en què tres professionals vinculats a diferents àmbits del procés de creació i producció de la pel·lícula parlaran directament als joves de la seva experiència i el seu rol. Creiem que la informació contextual prèvia aporta beneficis a l’hora de mirar una pel·lícula, democratitza la informació i situa a tots els estudiants a un mateix pla.

El segon bloc té lloc a la sala de visionat. Sortir de l’aula per veure una pel·lícula col·loca als alumnes en una situació i un espai nous i genera una resposta diferent de la que es podria donar a l’aula. Alhora, es vinculen dues realitats i mirades, que s’enriqueixen i aporten mútuament, la dels responsables de sales i el seu rol en la cultura local, i la dels joves del mateix territori.

El tercer bloc torna a desenvolupar-se l’aula per tal de recollir tot allò que s’ha sentit, pensat o ha inquietat. Allà s’iniciarà un diàleg col·lectiu guiat, que permetrà arribar a conclusions comunes a partir dels materials que s’hauran facilitat.

Si voleu més informació la trobareu a: El projecte educatiu del Cicle Gaudí

 

“És important recordar el passat.” (Miquel Romans)

Miquel Romans, director d’Un cel de plom.

En el marc del BCN Film Fest, la llibreria La Perla 22 va organitzar una sèrie de debats i taules rodones amb el títol Cinepodcast La Perla 22. D’aquesta forma, i tal com recollia el programa de mà, la llibreria de Gràcia es va convertir en «una seu creativa» del festival oferint un interessant i original espai de debat. Coordinat per Enric Bono i realitzat per Pol Diggler, el podcast va abordar alguns dels temes que connecten el cinema amb altres espais creatius, com per exemple la literatura, el còmic o el teatre.

Aquell dissabte 22, a les portes d’un dels Sant Jordi més massius dels darrers anys, el tema que ens proposaven era una reflexió, en forma de taula rodona, sobre la pel·lícula Un cel de plom, protagonitzada per Nausicaa Bonnín sobre la figura de la lluitadora antifeixista Neus Català. Una adaptació de la novel·la de Carme Martí, que ha portat a la pantalla el director novell Miquel Romans, amb guió de la Lydia Zimmermann.

Posteriorment a la taula rodona i sota l’atenta mirada de la figura de cera de la Marilyn Monroe, palplantada al mig del pati de la llibreria, vam tenir l’oportunitat de parlar breument amb el productor i director Miquel Romans.

– La memòria ens farà lliures? Com diu el fotògraf de la Neus Català a la pel·lícula?

Aquesta frase final és una mica el resum de tota la pel·lícula. És el resum de què volem dir a la pel·lícula. Creus que la memòria ens farà lliures? És una pregunta que no li fa ven bé el fotògraf a la Neus, sinó que ens la fem a nosaltres mateixos, li fem a l’espectador i li fem a la societat en general perquè és important la memòria històrica. Nosaltres a la pel·lícula aportem en el nostre punt de vista, és important recordar el passat, no oblidar, ens dona eines per entendre el present, ens permet aturar-nos, mirar endarrere, saber cap on anem i gustament per això la reivindiquem, no?

Costa a nivell institucional i polític, potser, donar-li la importància que té, però des del món associatiu i moltes xarxes de memòria estan treballant des de fa anys i esperem que la pel·lícula segui un granet més que aporti coses a tot això.

Taula rodona sobre “Un cel de plom”. La Perla 22

– És difícil fer una pel·lícula històrica, com Un cel de plom?

És un repte. Aproximar-te al dolor d’aquesta gent… com ho fas? Són experiències molt traumàtiques, els hi va marcar tota la vida. Fa molt de respecte!

– Aquesta és una pel·lícula basada en una novel·la de Carme Martí. L’adaptació i guionització d’aquesta novel·la ha estat difícil?

En realitat sí i no. Hem treballat molt amb la Margarita i el Lluís, els fills de la Neus, hem tingut el consell de la Carme Martí, la Carme a part d’escriptora és la persona que va estar més amb la Neus els últims anys de vida, nosaltres no la vam conèixer. Tot això era un repte. Ens hem basat en documents, en la novel·la, en altres escrits, amb el que han dit la gent… i a partir d’aquí hem construït una història, el què volíem explicar de la Neus.

– Quin contacte heu tingut amb la Margarita i el Lluís, els fills de la Neus Català?

Des del primer dia vaig ser honest amb ells, els hi vaig presentar el projecte, no volia desvincular-me, volia tenir-los informats en tot moment, que sabessin on anàvem i el que fèiem i així ha estat. De fer quan vam començar a escriure vaig anar a els Guiamets a veure’ls, vaig estar a casa seva, els hi vaig ensenyar el projecte, van anar a dinar. Per a mi era molt important que la Margarita i el Lluís es sentissin còmodes amb el retrat que fèiem de la seva mare.

– Que et va dir la Margarita quan va veure la pel·lícula?

La Margarita em va dir que s’havia emocionat i que havia vist a la seva mare en la interpretació de la Nausicaa. Amb això va ser més que suficient. Què més volia jo com a director?

Francesc-Josep Deó

 


“Porto terra dels Guiamets a les sabates” Neus Català i Pallejà (1915-2019)


II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ

El Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) i la revista digital AulaMèdia. Educació Mediàtica  organitzen, per segon any consecutiu, el FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ, una proposta formativa adreçada al professorat d’Educació Primària i Secundària i a estudiants universitaris.

L’objectiu del II FÒRUM és reflexionar i debatre sobre com implementar l’alfabetització audiovisual a les aules i, alhora, aportar i compartir materials i experiències audiovisuals d’arreu del territori que potenciïn el pensament crític.

El II FÒRUM CINEMA I EDUCACIÓ tindrà lloc el dissabte 10 de juny de 2023 a Roda de Berà (Tarragonès) en el marc de la 15a edició del Festival FIC-CAT. Per participar-hi és imprescindible fer la inscripció.

La inscripció al II FÒRUM inclou l’entrada a la projecció de la pel·lícula i a la inauguració del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT). A més, tindrem tallers, taules rodones, materials didàctics, experiències de producció audiovisual escolar… per a més detalls consulteu el PROGRAMA.

Aquesta activitat de formació permanent del professorat té el reconeixement del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

INSCRIPCIÓ TANCADA

 


 

Les plataformes digitals als centres educatius

Un informe de l’aFFaC i el grup de recerca Esbrina constata que l’ús de les plataformes digitals als centres educatius vulnera drets de la infància.

L’aFFaC i el grup de recerca Esbrina, de la Universitat de Barcelona (UB), han fet públics els resultats d’una recerca pionera que investiga l’üs de les plataformes digitals de grans corporacions tecnològiques (BigTech) en els centres educatius i la possible afectació que aquestes poden tenir sobre els drets dels infants. Segons l’informe “Plataformes digitals BigTech del sistema educatiu català i drets de la infància: amenaces i reptes“, presentat avui en un acte celebrat a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, l’ús massiu i no regulat de les plataformes digitals BigTech com Google o Microsoft en els centres educatius vulnera potencialment els drets de la infància.

La recerca, que s’emmarca dins del projecte edDlT de l’aFFaC en col·laboració amb el grup de recerca Esbrina, ha analitzat com afecta el desplegament massiu de les BigTech en el dret a l’educació des de 6 dimensions de dret:

        • Dret al lliure desenvolupament de la infància.
        • Dret a la igualtat i a la no discriminació.
        • Dret a la llibertat d’ensenyament i a la llibertat acadèmica.
        • Dret d’accés a la tecnologia moderna i a l’alfabetització.
        • Dret a la privacitat i a la protecció de dades.
        • Dret a la informació i a la llibertat d’opinió i d’expressió.

Entre les principals conclusions de la investigació, es destaca l’existència d’una dependència mútua entre els sistemes educatius públics i les BigTech. Per part de l’Administració pública, existeix un solucionisme tecnològic que les corporacions tecnològiques identifiquen i tracten com un nínxol de mercat present i futur. Aquesta dependència, segons l’informe, genera una tensió evident entre els principis que persegueix l’educació pública i els objectius lucratius que persegueixen les corporacions.

Pel que fa a la comunitat educativa, tant l’alumnat com el professorat, els equips directius i les famílies, veuen amb preocupació el procés de plataformització del sistema educatiu. Principalment, es detecta una manca de capacitat critica per a identificar les vulneracions de drets que es produeixen amb l’ús de les plataformes digitals de les BigTech en els centres educatius. A més, es posa de relleu una manca d’alternatives a les plataformes digitals comercials per fer-ne ús als centres educatius.

Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC)