AulaMèdia | AulaMèdia

ReNews

AulaMèdia va assistir a principis de desembre al seminari que ha impartit l’equip de ReNews per presentar el seu projecte, una guia pràctica per a formar més de 500 alumnes, docents i bibliotecaris en Educació i competència mediàtica, en el qual hi han estat treballant durant un any.

L’equip de ReNews està format per membres del GroupeSOS Solidarités i Mouvement Up de França, l’Institute for Strategic Dialogue (ISD) del Regne Unit, Civis Polonus de Polònia i el TINK de Turquia.

Aquest projecte educatiu presentat per l’equip de ReNews ha estat finançat pel programa Erasmus i la Comunitat Europea. El seu objectiu és combatre la desinformació i el discurs d’odi i a més, afegir eines pràctiques per aprendre de manera crítica sobre els mitjans al públic a qui va dirigit, els joves europeus de 14 a 18 anys.

La jornada va tenir lloc a l’hotel Maison de Montmartre a París, i va estar presentada, dinamitzada i organitzada en l’àmbit logístic per Ana Elvira García López, coordinadora de Projectes Europeus i membre de GroupeSOS i en Thibault Rabouin, també membre de GroupeSOS i especialista en geopolítica i Relacions Internacionals.

Durant la introducció es van presentar els diferents portaveus dels organismes participants en aquest projecte transnacional, a més d’Hugo Besançon de l’ISD que hi va comparèixer online per parlar i introduir el tema de la polarització i l’extremisme a les xarxes socials. La introducció feia èmfasi en el fet que una ciutadania crítica és més empoderada que una ciutadania confusa, i va quedar palesa la dicotomia en l’ús dels mitjans digitals: hi ha riscos i beneficis. Els governs no són partidaris, potser perquè no és fàcil, de regular els productes i continguts d’internet. Per això hi ha intents d’oferir programes que capacitin els docents a educar ciutadans capaços de fer un bon ús de les xarxes, i a la vegada que sàpiguen protegir la seva privacitat i la dels altres.

Un cop justificada la necessitat d’aquest i d’altres programes per ensenyar els joves a fer servir de manera responsable i ètica les xarxes, vam passar a un dels punts més importants de la jornada: Com combatre la proliferació del discurs d’odi entre els joves, i no tant joves, a través de les xarxes socials i els mitjans. L’encarregat de parlar-ne és l’expert de la UNESCO Khalid Aoutail, autor de la guia Décode la h@ine! Jette la violence! Un dels principals problemes a Europa és la radicalització dels joves a conseqüència de l’escampall d’idees esbiaixades i discursos d’odi que, a internet circulen descontroladament. Cal oferir filtres i ajudar als joves a saber identificar el que són realitats del que són rumors malintencionats, del que hi ha al darrere de discursos d’odi a nivell polític, econòmic i cultural.

Per anar cap a una democràcia més real, les institucions governamentals han d’estar disposades a afavorir una alfabetització mediàtica crítica dels estudiants, encara que això representi que aquests siguin crítics també amb les entitats que governen.

Després del descans, en Daniel Jasmin i en Jordy Nijenhuis també van continuar en la línia de desarmar el discurs polaritzat dels mitjans, el fet de ser ells contra nosaltres, premissa que fa que s’escampi una visió polaritzada dels conflictes. Atreveix-te a ser gris és un bloc holandès on es posa en qüestió, amb dades objectives, el discurs dels mitjans o d’alguns grups polítics en el què s’exposen visions fragmentades de la realitat per fer anar l’opinió pública d’un extrem a l’altre.

Després d’un àpat amb prosciutto, ànec confitat i pastís de poma, on ens vam poder conèixer els convidats i debatre sobre les interessants qüestions que plantejava el seminari vam anar als tallers de la tarda.

Laetitia Moréni, del Mouvement Up, periodista i formadora d’educadors en competència mediàtica va fer un taller sobre com distingir les fake news de les informacions verídiques. Va ser l’encarregada d’oferir, junt amb Joachim Charlot, formador en competència mediàtica per a ASSFAM (GroupeSOS), d’una manera amena i amb exemples d’activitats molt concretes, directrius i eines pels docents per tal de treballar sobre els continguts dels mitjans, del que sembla veritat però que potser no ho és. La seva visió estava basada en la credibilitat que per se tenen els mitjans, i que sempre cal verificar i posar en el dubte raonable.

Tenim el deure de donar eines als ciutadans del segle XXI per a ser crítics, per a distingir el que és cert del que és fals, els interessos que hi ha darrere les informacions i els continguts.

Helena Soriano
AulaMèdia

ReNews

GroupeSOS, de França, és una organització especialitzada en preveure la difusió del discurs d’odi als mitjans i la radicalització.

Mouvement Up, francesa també, és una empresa especialitzada en l’educació en mitjans de comunicació i xarxes socials.

L’ISD, del Regne Unit, és una organització independent i sense ànim de lucre que es dedica a la preservació dels drets humans i a invertir l’onada de polarització, extremisme i desinformació que inunda les nostres societats globals.

Civis Polonus és una fundació polonesa per a la formació cívica de la joventut.

I per últim, TINK és una institució turca d’ensenyament secundari especialitzada en tecnologia i preocupada també pels reptes en educació mediàtica que van emergint a Europa.

ARTICLE IN ENGLISH – ARTICLE EN FRANÇAIS

Present i futur

Jornades EDU[cinema]. Barcelona, 26 i 27 de novembre de 2021.

Ara que ja fa unes setmanes de la clausura de les Jornades EDU[cinema] podem fer una valoració molt positiva tant del contingut com de l’assistència a l’encontre. Més enllà de les felicitacions públiques dels assistents i de les felicitacions en privat, volem agrair a totes les persones que van fer possible les catorzenes jornades d’AulaMèdia: a les persones que van fer aportacions teòriques i de reflexió; a les que vam explicar les seves experiències escolars de producció audiovisual i a totes les persones assistents que van participar en els debats. Però volem agrair especialment a totes les entitats que van col·laborar, d’una forma o altra, en l’organització de les Jornades EDU[cinema]: l’Acadèmia del Cinema Català, CineCiutat, Drac Màgic, el Festival Internacional de Cinema en Català. FIC-CAT, el Museu del Cinema de Girona i el Casal de Barri Transformadors. A tothom moltes gràcies!

Trobada d’Educació i Cinema. Manresa, 8 de maig de 2021.

En aquest 2021, any del 20è aniversari d’AulaMèdia, la pandèmia ens ha agafat de ple. Però si d’alguna cosa ha servit aquest temps a estat per pensar i repensar la nostra tasca en l’àmbit de l’educació mediàtica. Un any que ens ha servit sobretot per crear ponts i sinergies amb entitats sensibles en el camp de l’educació i el cinema, com per exemple el Festival CLAM amb qui vam organitzar la Trobada d’Educació i Cinema a Manresa el maig de 2021. Enguany també ha donat fruits en forma de producció audiovisual, així gràcies als protectors i les protectores d’AulaMèdia i a un equip jove i entusiasta, a finals del setembre passat presentàvem al Pati Llimona el reportatge EL FALS DOCUMENTAL. Una metàfora de la realitat.

PANORÀMICA22. Girona, 5 de març de 2022.

Si mirem al futur, s’albiren projectes molt engrescadors i interessants, com són la PANORÀMICA22 una Jornada sobre el cinema a l’aula que organitzarem conjuntament amb el Museu del Cinema de Girona que realitzarem el 5 de març de l’any 2022. I si el coronavirus ens deixa, aquest juny de 2022 celebrarem el FÒRUM CINEMA I EDUCACIÓ a Roda de Berà. Un encontre coorganitzat amb els companys del Festival Internacional de Cinema en Català. FIC-CAT. En el futur pròxim ens agradaria obrir altres portes de col·laboració… però això ja ho dirà el futur!

Jornades de Drac Màgic

Parlar del llegat cinematogràfic implica abordar les relacions entre la tradició audiovisual i el context actual d’omnipresència de pantalles. Quines reflexions i decisions educatives se’n deriven?

Drac Màgic, amb motiu de la celebració dels seus 50è aniversari, vol contribuir a dinamitzar aquest debat i a orientar els reptes i les trajectòries de futur de la comunitat educativa amb les jornades “Somien les imatges amb arxius?“.

Tres dies –17, 18 i 19 de desembre- i diferents activitats per reflexionar sobre la incidència que tenen o haurien de tenir els arxius, les polítiques de rescat, la preservació i difusió, les pràctiques interpretatives i creatives, entre d’altres, en la renovació necessària dels paradigmes del sistema educatiu.

La Fabra i Coats. Fàbrica de Creació acollirà les diverses activitats, com taules rodones i performance, que donaran forma a aquest esdeveniment i el diumenge 19 de desembre tindrà lloc la projecció de la pel·lícula de clausura a la Filmoteca de Catalunya.

> Per formalitzar la inscripció cal emplenar aquest formulari abans del 14 de desembre <

La competència tecnològica. Les raons d’un fracàs

Després de ja força anys des de la irrupció i popularització de les noves tecnologies de la informació, la comunicació i l’aprenentatge, i també d’intensa digitalització, hom té la sensació que a l’escola li queden encara algunes assignatures pendents de resoldre en relació a la competència tecnològica. A continuació plantejo tres raons que penso que expliquen, només en part, aquest fracàs.

1. LA FAMÍLIA, DESORIENTADA
Les tecnologies arriben a mans dels infants abans que la seva educació per a utilitzar-les. Ordinadors, tablets, consoles i mòbils aterren lliurement i en massa en l’entorn familiar, on gaudeixen d’una aurèola fascinant i generalment s’utilitzen només amb una finalitat lúdica, primer, i lúdica i social, després. Generalment, la família poc conscienciada posa pocs límits i filtres, de manera que pot arribar a utilitzar aquestes eines deliberadament com a mainaderes, en la primera infància, i com a educadores (Internet té aquesta facultat: deixar empremta en l’infant i en l’adolescent oferint models de tota mena i viralitzats), una mica més tard. Tot això, habitualment, en absència de vigilància i control adult.

No és corrent trobar famílies que s’esforcin a regular l’ús de les tecnologies dels seus infants, algunes perquè no estan en una posició adequada (perquè ja en són addictes), altres perquè ja els va bé tenir la mainada entretinguda i altres perquè senzillament no poden vèncer el poder de seducció d’aquestes eines. L’adult tampoc ha rebut educació en aquesta matèria i se serveix del seu sentit comú, un sentit que està en formació encara durant la infància.

Tampoc és usual trobar famílies amb un codi ètic que contempli l’educació en l’esfera digital. La majoria de famílies eduquen per al presencial, però obliden el virtual. I deleguen en l’escola una educació que hi és escassa. I no ens oblidem que el virtual existeix també, és real i influeix poderosament en les nostres vides.

2. LA INFRAESTRUCTURA TECNOLÒGICA ESCOLAR, AVARIADA
Lamentablement, wifis insuficients que no donen a l’abast, incidències en l’abastiment i fiabilitat del senyal, varietat de terminals (ordinadors fixos, portàtils, tauletes i mòbils, amb diferents prestacions, funcions i sistemes operatius) i en ocasions obsolets i/o deteriorats són una constant al llarg del sistema educatiu. També, la coexistència (de vegades, dins del mateix centre) d’un model amb aparells comunitaris i un altre amb aparells de propietat és un problema no resolt. I no només cal focalitzar en l’aparell, sinó també en la tarifa de dades en el cas dels dispositius mòbils.

En aquesta precarietat que no crec que sigui gaire esporàdica, el professor motivat ha hagut de crear almenys dos plans, un que compti amb la nova tecnologia i una altre que no. I el professor desmotivat ha trobat una excusa demolidora.

3. L’IMMOBILISME METODOLÒGIC, ENCARA
I arribem al moll de l’os. Al meu entendre, l’escola ha aplicat una visió excessivament tecnologista a l’ensenyament. S’ha fet amb noves tecnologies que han substituït les velles, però no ha fet evolucionat gaire la metodologia. En molts casos, el contingut del llibre al PDF, al web o al blog, i poc més. Aquesta pràctica tan habitual és reveladora d’una falta d’evolució cap a una mentalitat vertaderament digital, on el mitjà es posa al servei de l’objectiu i estimula el professional a explorar noves possibilitats.

Per força, unes eines tan potents i amb tanta capacitat disruptiva haurien d’haver capgirat ja l’escola com un mitjó: creació de nous materials educatius (dinàmics, propis, adaptats, creatius, multillenguatge…), ruptura de la consideració convencional de l’espai (l’aula, el mobiliari i la seva disposició…) i del temps (sessions de temps limitat i programat, horari i calendari inflexibles…), cerca de lideratges experts (en la línia dels mentors digitals, però, sisplau, un per cada centre i amb dedicació exclusiva!), incorporació de l’educació mediàtica als currículums (que posi la comunicació i els continguts audiovisuals al centre del procés, sense subordinacions ni indecisions), nous mecanismes d’avaluació (dia que passa sense una nova selectivitat, dia que es perd), nous mecanismes d’accés a la professió (prou oposicions anacròniques, borses precàries, formacions cosmètiques…), etc. Hi ha tant de camí per córrer!

Però la realitat és que algunes d’aquestes mesures cauen a la primera per la dificultat organitzativa que suposen. Requereixen reformes estructurals que els seus responsables ni es plantegen. Doncs potser ja és hora de sortir d’aquesta zona de confort, perquè també dins d’aquest mateix sistema amb el que soc tan crític hi ha vertaderes experiències d’èxit, autèntics brots verds (alguns els podeu llegir en aquesta mateixa revista digital), que poden servir d’inspiració i de referència.

Gerard Vilanova
TIC-ACTIVA

Jornades EDU[cinema]

La revista digital AulaMèdia organitza -el divendres 26 i el dissabte 27 de novembre de 2021- les Jornades EDU[cinema] sobre l’educació i el cinema.

Les Jornades d’AulaMèdia volen ser un espai per la reflexió i el debat sobre l’Educació en Comunicació, en aquesta edició volem centrar-nos en el cinema a les aules d’Educació Primària i de Secundària. Unes Jornades per repensar propostes per a la producció audiovisual com a eina creativa i també per reflexionar sobre els continguts del cinema i com desenvolupar una anàlisi crítica cinematogràfica.

En les dues sessions que s’estructuraran les Jornades EDU[cinema] ens preguntarem Qui ens ensenya cinema? i parlarem i debatrem sobre les Dones, el Cinema i l’Educació. A més, dedicarem un espai a les experiències de producció audiovisual escolar, també hi haurà temps per la projecció de la darrera producció d’AulaMèdia: EL FALS DOCUMENTAL. Una metàfora de la realitat que obrirà les Jornades.

MÉS INFORMACIÓ JORNADES EDU[cinema]