AulaMèdia

Cal conèixer i entendre com funcionen els canals de comunicació del segle XXI, com ens informem avui dia i, el que és més important, com ens arriba aquesta informació i amb quina intenció.

Cugat Mèdia ha posat en marxa Ull Crític, el portal per contribuir a l’alfabetització mediàtica. El mitjà públic de Sant Cugat, amb la seva missió de servei a la ciutadania, vol ser un vehicle que permeti assimilar la sobreinformació constant que afrontem cada dia a través del mòbil, les tauletes i els ordinadors. Sabem com detectar les fake news? Com sabem si allò que rebem al whatsapp és veraç o no abans de reenviar-lo? Qui hi ha al darrere d’allò que rebem i quins interessos té? Ull Crític oferirà eines i recursos per contribuir a tenir una població més preparada per al present i futur de la comunicació i les xarxes socials, a més d’una societat més crítica, més plural, més lliure.”Cugat Mèdia treballa per ser un referent en innovació”, afirma la directora de Cugat Mèdia, Mònica Lablanca. “És imprescindible donar eines als joves i infants per fomentar el seu esperit crític de consum de mitjans de comunicació”, afegeix. Per a Lablanca, som els mitjans de proximitat el qui ho hem de “liderar”.

Tots els mitjans de comunicació públics tenen una responsabilitat social i Cugat Mèdia afegeix un nou servei per a la ciutadania, que té dret a una informació veraç, ètica i de qualitat. Els continguts d’Ull Crític s’integraran dins la programació del mitjà públic de Sant Cugat, però l’activitat anirà més enllà, i inclourà accions que integraran tot el teixit social, educatiu i cultural de la ciutat. Ja fa temps que Cugat Mèdia treballa en la línia de l’alfabetització mediàtica a través d’entrevistes a experts i de xerrades a les escoles i instituts, i ara fa un pas més amb aquest portal, que inclourà més seccions i apartats que s’aniran actualitzant.

En aquesta època que vivim d’excés d’informació i molta confusió entre què és real i què no, Cugat Mèdia vol contribuir en dos aspectes clau per a la societat i per a nosaltres com a mitjà: garantir a la nostra ciutadania l’accés a una informació veraç i de qualitat, contrastada i honesta; però també empoderar les persones per fer una ciutadania més crítica vers la informació, i per tant més lliure i més plural.

I per arribar fins aquí, a Cugat Mèdia organitzem des de fa mesos un seguit d’activitats basades en visites al mitjà, divulgació de notícies, denúncia de fake news i xerrades amb les quals pretenem fer una reflexió al voltant del concepte de què és notícia i què no, com es contrasta la informació, com un rumor acaba convertint-se en un fet noticiable i quin nivell de contrast ha de tenir una notícia abans de publicar-se. Cugat Mèdia organitza unes visites escolars basades en la immersió dels i les alumnes en el món de la comunicació, on ells són els protagonistes i veuen de primera mà com és la feina en un mitjà de comunicació. El mitjà públic també compta amb la complicitat de centres i instituts de la ciutat, que fan una secció mensual a Ràdio Sant Cugat. Aquests alumnes són els encarregats de pensar, redactar i locutar el contingut d’aquestes peces radiofòniques que es poden escoltar en format podcast a la programació habitual de la ràdio.

“Volem que els ciutadans de Sant Cugat se sentin orgullosos del seu mitjà públic, que es posa amb Ull Crític al capdavant del periodisme de proximitat, de qualitat, ètic i integrador, en complicitat amb els instituts i les escoles”, subratlla Lablanca.

Cugat Mèdia

En un moment que es parla dels nous currículums, que el món docent surt al carrer per reclamar les seves reivindicacions i la dimissió del Conseller d’Educació, la Fundación Tresmedia engega una campanya per impulsar l’alfabetització mediàtica i informacional entre infants i joves, copiant descaradament definicions i objectius que fa dècades proposa l’UNESCO. Més encara, aquesta fundació «es proposa col·laborar amb la comunitat educativa per acompanyar els més joves en el desenvolupament d’aquestes competències i donar-los a conèixer les conseqüències de les seves accions en l’entorn mediàtic». Increïble!

Quan l’Educació Mediàtica «cau en mans» de l’àmbit privat, quan l’Educació Mediàtica es converteix en un producte més, vol dir que l’administració educativa no ha fet res per convertir-la en una «educació bàsica» (amb un contingut específic, un temps i un espai concret). Una educació que hauria d’estar integrada en el currículum prescriptiu de forma decidida per ser assolida per tot l’alumnat.

Hi ha centres que han demostrat que la implementació de l’Educació Mediàtica és possible però, malgrat tot, encara són pocs els centres que consideren que aquesta educació és prioritària i molt necessària per a la ciutadania del futur. Uns centres docents que, de ben segur, alfabetitzaran mediàticament tot el seu alumnat, la pregunta que ens ve al cap és… que passa amb l’alumnat que no estudia en aquests centres? Que no té -en la seva educació obligatòria- aquesta alfabetització?

És veritat que el professorat de visual i plàstica assumeix, des de la seva àrea, l’educació del llenguatge audiovisual, sempre que hi hagi temps per treballar aquesta darrera unitat didàctica del llibre. Però avui, ben avançat el segle XXI, en l’era de les pantalles i de les xarxes, l’ensenyament del llenguatge audiovisual és només una part d’allò que hauria d’incloure l’Educació Mediàtica.

Per entendre l’ecosistema comunicatiu on vivim és necessari saber com s’expressen els mitjans de comunicació, sens dubte! Però conèixer el llenguatge audiovisual i saber «llegir» les pantalles no vol dir tenir una mirada crítica, ni desenvolupar un pensament crític davant el contingut dels missatges audiovisuals. Per tant, a les aules, falta una «comprensió lectora global» dels mitjans de comunicació audiovisuals.

Alguns docents diuen que l’escola no ho pots assumir tot, que on no arriba el sistema educatiu ha d’arribar l’educació des d’entitats privades, «l’entorn» li diuen. En aquest sentit, al marge d’algunes universitats i institucions com el CAC, cal destacar el treball d’entitats i associacions com Drac Màgic, AulaMèdia o algun festival de cinema -com el FIC-CAT- que amb decisió i molt de voluntarisme ofereixen activitats educatives, propostes de formació del professorat i material didàctic per treballar l’Educació Mediàtica a l’aula.

Potser sí que en algunes ocasions, cercar l’ajut complementari d’aquestes entitats i associacions és una bona solució. Però quan l’externalització dels coneixements mediàtics es deixen, directament o indirecta, en mans de grans empreses comunicatives privades… és com obrir la porta a la guineu perquè entri al galliner.

Francesc-Josep Deó